El sistema financer ens ajuda a regular temporalment les necessitats individuals amb la capacitat productiva. Així hom estalvia quan produeix més béns i serveis dels que necessita avui i creu que en el futur en necessitarà més dels que podrà produir. De manera similar, aquells que necessiten avui més béns i serveis dels que poden produir, s'endeuten i es comprometen a produir-ne en el futur. D'aquesta manera tothom hi surt guanyant, tant els estalviadors com els endeutats. Podem dir que, en una economia equilibrada, els endeutats han pogut gaudir avui d'uns béns i serveis que han produït els estalviadors i a canvi aquests els podran gaudir en el futur gràcies a que els produiran els endeutats.
Simplificant-ho, la lògica del sistema és que ens endeutem quan no tenim la suficient capacitat per a produir tots els béns i serveis que desitgem/necessitem avui i demanem a uns altres (els estalviadors) que ens els produeixin. A canvi de poder-ne gaudir avui ens comprometem a produir-ne en el futur per a ells.
La qüestió és: ¿Té sentit que el sistema econòmic reaccioni augmentant l'endeutament públic de les economies en recessió per a mantenir el consum? No. No té cap sentit perquè el que implica aquest comportament és que l'Estat es compromet a produir uns béns i serveis en el futur quan el problema és que l'economia els necessita avui i simultàniament hi ha persones aturades. Lo racional és que miri de produir-los amb els recursos de que disposa avui sense comprometre's de cara al futur. A més a més, actuar tal com ho fem actualment suposa carregar sobre les generacions futures (augmentant el deute) els nostres problemes actuals.
Aleshores, per què el sistema actua de manera aparentment tan poc racional? Hi ha diverses raons però un dels motius principals és perquè hem construït un sistema que no tolera els increments de la inflació i resoldre una recessió sense endeutar-se pot comportar un augment de la inflació.
¿Existeix alguna alternativa? Si, un model basat en la indexació de l'economia (indexar a la inflació els principals contractes econòmics). La indexació de l'economia permet que l'Estat gasti amb el finançament del Banc Central, imprimint diners i sense assumir deute. L'augment de despesa pública ha de permetre reduir l'atur i la recuperació econòmica si existeix un problema de manca de demanda. En contrapartida pot ser que estimuli la inflació, però la indexació protegeix al conjunt dels agents econòmics dels principals problemes que pot ocasionar.
D'aquesta manera el sistema es comporta de manera més racional. Tracta de produir els béns i serveis que necessita/desitja la societat avui posant a treballar els recursos actuals (treballadors en atur i capital infrautilitzat) i sense comprometre's de cara al futur. A més a més, els problemes que comporta solucionar els problemes actuals (un augment potencial de la inflació) els patim avui sense deixar cap càrrega a les generacions futures (no augmenta el deute).
Simplificant-ho, la lògica del sistema és que ens endeutem quan no tenim la suficient capacitat per a produir tots els béns i serveis que desitgem/necessitem avui i demanem a uns altres (els estalviadors) que ens els produeixin. A canvi de poder-ne gaudir avui ens comprometem a produir-ne en el futur per a ells.
La qüestió és: ¿Té sentit que el sistema econòmic reaccioni augmentant l'endeutament públic de les economies en recessió per a mantenir el consum? No. No té cap sentit perquè el que implica aquest comportament és que l'Estat es compromet a produir uns béns i serveis en el futur quan el problema és que l'economia els necessita avui i simultàniament hi ha persones aturades. Lo racional és que miri de produir-los amb els recursos de que disposa avui sense comprometre's de cara al futur. A més a més, actuar tal com ho fem actualment suposa carregar sobre les generacions futures (augmentant el deute) els nostres problemes actuals.
Aleshores, per què el sistema actua de manera aparentment tan poc racional? Hi ha diverses raons però un dels motius principals és perquè hem construït un sistema que no tolera els increments de la inflació i resoldre una recessió sense endeutar-se pot comportar un augment de la inflació.
¿Existeix alguna alternativa? Si, un model basat en la indexació de l'economia (indexar a la inflació els principals contractes econòmics). La indexació de l'economia permet que l'Estat gasti amb el finançament del Banc Central, imprimint diners i sense assumir deute. L'augment de despesa pública ha de permetre reduir l'atur i la recuperació econòmica si existeix un problema de manca de demanda. En contrapartida pot ser que estimuli la inflació, però la indexació protegeix al conjunt dels agents econòmics dels principals problemes que pot ocasionar.
D'aquesta manera el sistema es comporta de manera més racional. Tracta de produir els béns i serveis que necessita/desitja la societat avui posant a treballar els recursos actuals (treballadors en atur i capital infrautilitzat) i sense comprometre's de cara al futur. A més a més, els problemes que comporta solucionar els problemes actuals (un augment potencial de la inflació) els patim avui sense deixar cap càrrega a les generacions futures (no augmenta el deute).
RSS Feed
