Les crisis econòmiques es poden produir per diverses causes i així ha estat al llarg de la història. Durant el segle XIX i primera meitat del segle XX, les guerres i les crisis bancàries van ser les seves principals causes. La major estabilitat social en els països occidentals a partir de la II Guerra Mundial i les reformes que es varen produir durant el segle XX com per exemple l'establiment d'un banc central o les regulacions bancàries han fet que aquest tipus de causes siguin menys freqüents en les economies de l'OCDE. Si ens centrem en els EUA, l'economia que ha rebut menys influència de l'exterior durant aquest període, observem que, segons la classificació del Bureau of Economic Analysis, la contribució dels diferents components al PIB dels EUA durant els darrers 50 anys ha estat la següent:
Podríem pensar que les causes i la seqüència de les crisis haurien de ser molt variades perquè existeixen nombrosos components del PIB i també fóra lògic esperar que els components amb més pes, com els serveis, tinguessin una incidència més gran en les fases prèvies o en els antecedents de les crisis. Però si analitzem les dades observem que es produeix el següent patró:
1. Augment de la inflació i/o tipus d'interès
2. Crisi immobiliària
3. Disminució de la producció de bens duradors
4. Crisi del conjunt de l'economia
També les recuperacions econòmiques han seguit un patró comú.
1. Reducció de la inflació i/o tipus d'interès
2. Recuperació de l'activitat immobiliària
3. Augment de la producció de béns duradors
4. Recuperació de la resta de l'economia
Així doncs observem:
1. Existeixen uns patrons que es repeteixen i
2. Aquells components que precedeixen les crisis no són els de més pes dins del PIB.
Resulta curiós que podent-hi haver tantes causes i combinacions possibles, aquest procés sigui amb diferència el més habitual. Tenen algun aspecte en comú el sector immobiliari i el consum de béns duradors? Si, en tots dos hi juga un paper molt important el finançament a les famílies. Sembla doncs que, tal com ja vaig indicar en un post anterior, tenim un problema amb el finançament hipotecari (i en el del consum de béns duradors) que irracionalment queden afectats per la inflació degut a l'efecte inclinació.
- Serveis (39%)
- Consum de béns no duradors (18%)
- Despesa pública dels ens locals i estatals (12%)
- Inversió no residencial (11%)
- Importacions (11%)
- Exportacions (9%)
- Consum de béns duradors (9%)
- Despesa pública federal (8%)
- Inversió residencial (4%)
Podríem pensar que les causes i la seqüència de les crisis haurien de ser molt variades perquè existeixen nombrosos components del PIB i també fóra lògic esperar que els components amb més pes, com els serveis, tinguessin una incidència més gran en les fases prèvies o en els antecedents de les crisis. Però si analitzem les dades observem que es produeix el següent patró:
1. Augment de la inflació i/o tipus d'interès
2. Crisi immobiliària
3. Disminució de la producció de bens duradors
4. Crisi del conjunt de l'economia
També les recuperacions econòmiques han seguit un patró comú.
1. Reducció de la inflació i/o tipus d'interès
2. Recuperació de l'activitat immobiliària
3. Augment de la producció de béns duradors
4. Recuperació de la resta de l'economia
Així doncs observem:
1. Existeixen uns patrons que es repeteixen i
2. Aquells components que precedeixen les crisis no són els de més pes dins del PIB.
Resulta curiós que podent-hi haver tantes causes i combinacions possibles, aquest procés sigui amb diferència el més habitual. Tenen algun aspecte en comú el sector immobiliari i el consum de béns duradors? Si, en tots dos hi juga un paper molt important el finançament a les famílies. Sembla doncs que, tal com ja vaig indicar en un post anterior, tenim un problema amb el finançament hipotecari (i en el del consum de béns duradors) que irracionalment queden afectats per la inflació degut a l'efecte inclinació.
RSS Feed
