La situació econòmica mundial i l'augment de les polítiques heterodoxes per part dels bancs centrals, especialment la darrera decisió del Japó de modificar la seva política monetària ha encès la inquietud al voltant d'una possible guerra de divises.
Algunes economies amb una demanda interna feble miren de resoldre aquest problema imprimint moneda per a que aquesta es devaluï, millorar així la balança comercial i aconseguir que la demanda externa reactivi o impulsi la seva economia. És una mesura que comporta certs riscs i innecessària si el sistema econòmic funcionés correctament però que resulta efectiva si es donen un conjunt de condicions. En primer lloc, cal pensar que si augmentem la massa monetària ens podem trobar amb diversos problemes en els mercats financers interns ja que augmenten les expectatives d'inflació i els tipus d'interès reals i nominals. En segon, cal pensar que si la única mesura fos l'increment de la massa monetària, aquesta no tindria cap efecte, ja que si doblem la massa monetària, ceteris paribus, la nostra moneda valdrà la meitat però els preus es doblaran i ens quedarem on estàvem. Per tant, aquesta mesura tan sols pot resultar eficaç si la resta d'economies accepten que la impressió de moneda s'utilitzi per a alterar el valor de les divises. El problema és que aquest és un joc de suma 0 i la millora de la balança comercial d'una economia representa l'empitjorament de les altres i per tant si no els hi interessa, tenen incentius a respondre amb la mateixa mesura. Si totes s'apunten al joc de "a veure qui devalua més la seva pròpia moneda", iniciant una guerra de divises, aquest pot acabar amb un desequilibri en els mercats financers i una pèrdua de confiança en totes les monedes de greus conseqüències.
Una economia indexada (on els contractes es troben indexats a la inflació) ens pot protegir contra aquest perill de dues maneres:
1) Perquè, tal com ja he explicat en altres posts, en una economia indexada podem estimular la demanda interna (el govern pot augmentar la despesa imprimint diners sense augmentar imposts ni endeutar-se) i per tant tenir una menor necessitat de la demanda exterior.
2) Perquè ajuda a mantenir la credibilitat de la moneda encara que augmenti la inflació i la moneda es devaluï. Per a explicar aquest avantatge posaré un exemple.
Suposem que la Reserva Federal decideix devaluar el dòlar imprimint diners mentre el Banc Central Europeu es manté impertèrrit mantenint el valor de l'euro i una inflació del 2%. Suposem que un kuwaitià ven 1000 barrils de petroli per 100.000$ a un nord-americà. Simplificant, l'asiàtic pot fer tres coses:
1) Comprar un cotxe nord-americà per aquest valor (100.000$)
2) Quedar-se els dòlars pensant que ja comprarà el cotxe en el futur, invertint-los, per exemple, en un bo del Tresor a 2 anys a un tipus del 3% anual.
3) Vendre els dòlars a un tercer i adquirir un altra divisa, la seva o una altra d'estrangera, com per exemple 80.000€. En aquest cas també podria optar entre comprar un cotxe europeu (80.000€) o invertir els euros en bons europeus al 3% anual.
Suposem que la decisió de la Fed comporta un augment de la inflació (10% anual) i el preu del cotxe augmenta de 100 a 121.000$ en dos anys. Si el kuwaitià ha decidit comprar el bo nord-americà tan sols rebrà uns 106.000$ (3% anual) i d'aquesta manera haurà perdut capacitat de compra ja que abans podia comprar un automòbil que ara ja no pot. Mentrestant el dòlar s'haurà depreciat i si vol canviar els 106.000$ per euros tan sols en rebrà uns 72.900€, mentre que el cotxe europeu ara valdrà 83.200€ (Europa continua amb un 2% d'inflació). Per tant, tampoc podrà comprar el cotxe europeu. Si manté inicialment els dòlars, sempre hi surt perdent i per tant si la Fed manté aquesta política, a la llarga el kuwaitià sols acceptarà els dòlars si té previst comprar un cotxe nord-americà immediatament o si els bons nord-americans paguen uns tipus d'interès tant elevats que li compensen el risc que assumeix, però aquest fet seria catastròfic per a l'economia dels EUA i de tot el Món.
En canvi, si l'economia es troba indexada i els bons estan indexats a la inflació, al kuwaitià li resulta indiferent que la Fed imprimeixi poc o molt. Si hi ha una inflació del 10% i el preu del cotxe augmenta de 100 a 121.000$ en dos anys, el seu bo augmentarà de 100 a uns 123.000$ (inflació + tipus real de 1% anual) i podrà continuar comprant el cotxe nord-americà. Si el dòlar es deprecia, tampoc li afecta perquè ara els seus 123.000 dòlars són uns 84.800€ i el cotxe europeu val 83.200€. Per tant, continuarà acceptant els dòlars i no demanarà una prima de risc pels bons nord-americans.
Així doncs una economia indexada contribuiria a estabilitzar l'economia internacional.
Algunes economies amb una demanda interna feble miren de resoldre aquest problema imprimint moneda per a que aquesta es devaluï, millorar així la balança comercial i aconseguir que la demanda externa reactivi o impulsi la seva economia. És una mesura que comporta certs riscs i innecessària si el sistema econòmic funcionés correctament però que resulta efectiva si es donen un conjunt de condicions. En primer lloc, cal pensar que si augmentem la massa monetària ens podem trobar amb diversos problemes en els mercats financers interns ja que augmenten les expectatives d'inflació i els tipus d'interès reals i nominals. En segon, cal pensar que si la única mesura fos l'increment de la massa monetària, aquesta no tindria cap efecte, ja que si doblem la massa monetària, ceteris paribus, la nostra moneda valdrà la meitat però els preus es doblaran i ens quedarem on estàvem. Per tant, aquesta mesura tan sols pot resultar eficaç si la resta d'economies accepten que la impressió de moneda s'utilitzi per a alterar el valor de les divises. El problema és que aquest és un joc de suma 0 i la millora de la balança comercial d'una economia representa l'empitjorament de les altres i per tant si no els hi interessa, tenen incentius a respondre amb la mateixa mesura. Si totes s'apunten al joc de "a veure qui devalua més la seva pròpia moneda", iniciant una guerra de divises, aquest pot acabar amb un desequilibri en els mercats financers i una pèrdua de confiança en totes les monedes de greus conseqüències.
Una economia indexada (on els contractes es troben indexats a la inflació) ens pot protegir contra aquest perill de dues maneres:
1) Perquè, tal com ja he explicat en altres posts, en una economia indexada podem estimular la demanda interna (el govern pot augmentar la despesa imprimint diners sense augmentar imposts ni endeutar-se) i per tant tenir una menor necessitat de la demanda exterior.
2) Perquè ajuda a mantenir la credibilitat de la moneda encara que augmenti la inflació i la moneda es devaluï. Per a explicar aquest avantatge posaré un exemple.
Suposem que la Reserva Federal decideix devaluar el dòlar imprimint diners mentre el Banc Central Europeu es manté impertèrrit mantenint el valor de l'euro i una inflació del 2%. Suposem que un kuwaitià ven 1000 barrils de petroli per 100.000$ a un nord-americà. Simplificant, l'asiàtic pot fer tres coses:
1) Comprar un cotxe nord-americà per aquest valor (100.000$)
2) Quedar-se els dòlars pensant que ja comprarà el cotxe en el futur, invertint-los, per exemple, en un bo del Tresor a 2 anys a un tipus del 3% anual.
3) Vendre els dòlars a un tercer i adquirir un altra divisa, la seva o una altra d'estrangera, com per exemple 80.000€. En aquest cas també podria optar entre comprar un cotxe europeu (80.000€) o invertir els euros en bons europeus al 3% anual.
Suposem que la decisió de la Fed comporta un augment de la inflació (10% anual) i el preu del cotxe augmenta de 100 a 121.000$ en dos anys. Si el kuwaitià ha decidit comprar el bo nord-americà tan sols rebrà uns 106.000$ (3% anual) i d'aquesta manera haurà perdut capacitat de compra ja que abans podia comprar un automòbil que ara ja no pot. Mentrestant el dòlar s'haurà depreciat i si vol canviar els 106.000$ per euros tan sols en rebrà uns 72.900€, mentre que el cotxe europeu ara valdrà 83.200€ (Europa continua amb un 2% d'inflació). Per tant, tampoc podrà comprar el cotxe europeu. Si manté inicialment els dòlars, sempre hi surt perdent i per tant si la Fed manté aquesta política, a la llarga el kuwaitià sols acceptarà els dòlars si té previst comprar un cotxe nord-americà immediatament o si els bons nord-americans paguen uns tipus d'interès tant elevats que li compensen el risc que assumeix, però aquest fet seria catastròfic per a l'economia dels EUA i de tot el Món.
En canvi, si l'economia es troba indexada i els bons estan indexats a la inflació, al kuwaitià li resulta indiferent que la Fed imprimeixi poc o molt. Si hi ha una inflació del 10% i el preu del cotxe augmenta de 100 a 121.000$ en dos anys, el seu bo augmentarà de 100 a uns 123.000$ (inflació + tipus real de 1% anual) i podrà continuar comprant el cotxe nord-americà. Si el dòlar es deprecia, tampoc li afecta perquè ara els seus 123.000 dòlars són uns 84.800€ i el cotxe europeu val 83.200€. Per tant, continuarà acceptant els dòlars i no demanarà una prima de risc pels bons nord-americans.
Així doncs una economia indexada contribuiria a estabilitzar l'economia internacional.
RSS Feed
