Les hipoteques indexades a la inflació presenten un conjunt d’avantatges. Un d’ells és que eviten l’efecte inclinació (tilt effect).
Què és l’efecte inclinació? És l’efecte que causen els crèdits no indexats a la inflació, augmentant l’esforç financer del prestatari (hipotecat) durant els primers anys de retorn del crèdit.
Veiem-ho amb un exemple. Suposem que un hipotecat manté els seus ingressos reals i la inflació es manté constant en el 5% durant tota la vida de la hipoteca.
En el gràfic 1 veiem com evolucionen els seus ingressos (línea blava) i els pagaments de les quotes hipotecàries (línia vermella) d'una hipoteca a tipus d'interès nominal (les habituals avui en dia). Els ingressos creixent mentre que la quota es manté constant.
Què és l’efecte inclinació? És l’efecte que causen els crèdits no indexats a la inflació, augmentant l’esforç financer del prestatari (hipotecat) durant els primers anys de retorn del crèdit.
Veiem-ho amb un exemple. Suposem que un hipotecat manté els seus ingressos reals i la inflació es manté constant en el 5% durant tota la vida de la hipoteca.
En el gràfic 1 veiem com evolucionen els seus ingressos (línea blava) i els pagaments de les quotes hipotecàries (línia vermella) d'una hipoteca a tipus d'interès nominal (les habituals avui en dia). Els ingressos creixent mentre que la quota es manté constant.
En el gràfic 2 veiem com evolucionen els seus ingressos (línia blava) i els pagaments de les quotes hipotecàries (línia verda) d’una hipoteca indexada a la inflació. Els ingressos i la quota creixen al mateix ritme.
En el primer cas (hipoteques habituals actualment), la quota és manté constant en termes nominals, és a dir, si l'hipotecat va començar pagant 300€, 15 anys més tard continua pagant 300€. En canvi, els seus ingressos augmenten de 1.000€ a 1.980€. D’aquesta manera comença realitzant un esforç financer del 30% (quota de 300€ / ingressos de 1.000€) que posteriorment va minvant. Per exemple, 15 anys més tard ja tant sols és del 15.1% (quota de 300€ / ingressos de 1.980€).
En canvi, per a una mateixa quantitat de préstec, la quota inicial d’una hipoteca indexada a la inflació hauria estat de 177,5€. L’esforç financer inicial hauria estat del 17,8% (177,5€ de quota / 1.000€ d’ingressos). 15 anys més tard, la quota hauria augmentat a 351,5€, però l’esforç financer s’hauria mantingut estable, ja que els ingressos augmenten fins a 1980€ i per tant ( 351,5 / 1.980 = 17,8%). En el gràfic 3 veiem com les hipoteques a tipus d’interès nominal (línia vermella) inclinen l’esforç financer cap als primers anys de la vida del préstec mentre que les hipoteques indexades a la inflació (línia verda) el mantenen constant.
En canvi, per a una mateixa quantitat de préstec, la quota inicial d’una hipoteca indexada a la inflació hauria estat de 177,5€. L’esforç financer inicial hauria estat del 17,8% (177,5€ de quota / 1.000€ d’ingressos). 15 anys més tard, la quota hauria augmentat a 351,5€, però l’esforç financer s’hauria mantingut estable, ja que els ingressos augmenten fins a 1980€ i per tant ( 351,5 / 1.980 = 17,8%). En el gràfic 3 veiem com les hipoteques a tipus d’interès nominal (línia vermella) inclinen l’esforç financer cap als primers anys de la vida del préstec mentre que les hipoteques indexades a la inflació (línia verda) el mantenen constant.
D'aquesta manera, les hipoteques indexades a la inflació protegeixen contra l'efecte inclinació. Molta gent que va demanar hipoteques als anys 1980s i començaments dels 1990s van patir aquest efecte. Durant els primers anys van haver de fer un gran esforç per a pagar l’hipoteca i cap al final de la mateixa podien anar cancel·lant els préstecs perquè les quotes semblaven ridícules.