Un dels grans avantatges dels tipus d’interès reals és que tenen un rang més estret i són més estables que no pas els nominals. Això succeeix per diversos motius, però fonamentalment perquè els tipus nominals són la suma dels reals més la inflació (i aquests no s’acostumen a anul·lar l’un a l’altre) i perquè la inflació pot ser gairebé infinita mentre que els tipus reals, en condicions normals, tenen un límit. Els bancs centrals poden imprimir tants diners com vulguin o fixar tipus d'interès baixos i permetre que augmenti la inflació. De fet, hi ha desenes de casos d’economies amb inflacions per sobre del 100%. En canvi, els tipus d’interès reals a llarg termini es troben molt relacionats amb la productivitat i el creixement econòmic i això fa que difícilment superin el 10%, tret de situacions extremes, com una guerra, en les que la prima de risc es pot disparar.
De fet, en una economia força estable com la dels EUA observem que entre 1978 i 2007 la rendibilitat dels bons a 30 anys del Tresor nord-americà es va moure entre el 15,2% i el 4,2%. Tot i que no hi ha dades de mercat sobre tipus reals als EUA abans de 1997, les estimacions de diversos autors indiquen que la rendibilitat d’aquests s’hauria mogut entre el 5,5% i l’1,7% durant el mateix període.
Per a analitzar l’impacte de la variació dels tipus d’interès en els preus dels immobles utilitzarem un model suposant que els bancs concedeixen hipoteques a 30 anys amb un Loan to Value (LTV) del 80%. Si fem variar els tipus d’interès, ceteris paribus, d’acord amb les variacions en els EUA durant el període indicat obtenim les següents variacions en els preus.
De fet, en una economia força estable com la dels EUA observem que entre 1978 i 2007 la rendibilitat dels bons a 30 anys del Tresor nord-americà es va moure entre el 15,2% i el 4,2%. Tot i que no hi ha dades de mercat sobre tipus reals als EUA abans de 1997, les estimacions de diversos autors indiquen que la rendibilitat d’aquests s’hauria mogut entre el 5,5% i l’1,7% durant el mateix període.
Per a analitzar l’impacte de la variació dels tipus d’interès en els preus dels immobles utilitzarem un model suposant que els bancs concedeixen hipoteques a 30 anys amb un Loan to Value (LTV) del 80%. Si fem variar els tipus d’interès, ceteris paribus, d’acord amb les variacions en els EUA durant el període indicat obtenim les següents variacions en els preus.
Les variacions dels tipus nominals causarien variacions en els preus de +/- 36% (entre 64 i 136) respecte a un preu mig de 100, mentre que les variacions de tipus reals causarien variacions de preus de +/-18% (entre 82 i 118). Si tenim en compte els tipus d’interès després d’imposts, aleshores els tipus d’interès nominals causarien variacions de preus de +/-32% (entre 68 i 132), mentre que els tipus reals tant sols causarien oscil·lacions de +/-6% (entre 94 i 106). Si observem la diferència entre els preus màxims i mínims veiem que els tipus d’interès nominals haurien arribat a causar augments de preus reals del 113% o caigudes de preus del 53% (64-136), mentre que els reals després d’imposts haurien causat increments de preus del 13% i caigudes de l’11% (94-106).
En definitiva, gran part de la volatilitat de preus en el sector immobiliari es produeix a causa de les variacions de tipus d'interès i disposar d’un mercat hipotecari i una fiscalitat basats en els tipus d’interès reals ens ajudarien a minimitzar aquesta volatilitat i a estabilitzar-ne els preus. Un fet de gran importància per al conjunt de l’economia, tant per a les famílies com per a la banca i el sector immobiliari.
En definitiva, gran part de la volatilitat de preus en el sector immobiliari es produeix a causa de les variacions de tipus d'interès i disposar d’un mercat hipotecari i una fiscalitat basats en els tipus d’interès reals ens ajudarien a minimitzar aquesta volatilitat i a estabilitzar-ne els preus. Un fet de gran importància per al conjunt de l’economia, tant per a les famílies com per a la banca i el sector immobiliari.
RSS Feed
