L'actual crisi econòmica ens obliga a qüestionar l'actual sistema econòmic i a obrir interessants debats sobre el tema. Un d'aquests incideix sobre la necessitat de fomentar un nivell moderadament més elevat d'inflació i com aconseguir-la. Javier Andrés es posiciona en aquest debat a favor d'una inflació moderadament més elevada (3% -4%) encara que això comporti uns costos, uns riscos i unes dificultats. També considera que potser sigui l'única alternativa per evitar que Europa segueixi amb alts nivells d'atur. Tinc força dubtes sobre la bondat de la proposta en les circumstàncies actuals però és temps d'alternatives i de debatre-les.
Crec que el principal cost és per als creditors i per als hipotecats si tenen productes financers no indexats a la inflació i crec que comporta un risc per al sistema ja que pot causar greus problemes en el mercat immobiliari a causa de l'efecte inclinació i en el bancari per la seva exposició a l'immobiliari i el deute públic. A més a més comportaria un augment de la prima de risc a causa de l'increment de la incertesa sobre la inflació futura. Entre les dificultats cal destacar el com aconseguir un increment de la demanda i de la inflació quan els tipus d'interès ja estan pròxims a 0 i la expansió quantitativa no està aconseguint que els diners flueixin a les empreses i llars. A més a més els governs estan arribant al límit de les seves possibilitats d'endeutament amb les seves actuals polítiques, augmentant les primes de risc i generant incertesa amb les seves retallades de despesa.
Per tant veig força inconvenients per a la mesura si continuem amb els actuals productes financers. Ara bé, si tinguéssim l'economia indexada a la inflació llavors molts d'aquests problemes desapareixerien. En primer lloc l'increment de la inflació no perjudicaria ni als pensionistes, ni als treballadors més enllà del gap temporal de l'actualització. No incrementaria les quotes hipotecàries per sobre de la inflació i per tant mantindria la proporció de quota hipotecaria sobre ingressos de les famílies sense perjudicar la morositat ni al preu dels immobles. Els creditors no sortirien perjudicats per un increment de la inflació perquè els seus actius es revaloritzarien en la mateixa proporció i el sistema bancari tampoc.
Però hi ha un punt més important i controvertit. En una economia indexada, el banc central podria finançar al govern amb la impressió de diners i el govern podria gastar sense endeutar-se ni incrementar els imposts. Tot això comporta uns riscos si és fa de manera habitual però podria ajudar-nos a sortir de la recessió. Els avantatges d'aquest model són clars:
1) La prima de risc desapareixeria perquè no té sentit que un bo del govern tingui prima de risc si el banc central està disposat a finançar-lo imprimint diners. Si disminueix la prima de risc disminueixen els costos de finançament i per tant els de producció, disminuint per tant les tensions inflacionistes.
2) Si el govern es pot finançar amb la impressió de diners podria també reduir els impostos com l'IVA i reduir les pressions inflacionistes fomentant el consum privat.
3) El govern podria augmentar la despesa pública, disminuint l'atur, augmentant els beneficis de les empreses i augmentant la confiança en el sistema, que simultàniament facilitaria que el crèdit fluís a empreses i famílies. A més a més podria fer-ho de manera indefinida (un altre debat és si cal que ho faci) i per tant seria creïble la seva capacitat de mantenir la despesa.
Quins són els principals problemes?
1) La inflació, tot i que ja hem vist que a curt termini la mesura podria fins i tot ajudar a reduir-la. Encara que pugés la inflació, el fet que l'economia estigui indexada a la inflació evitaria els seus efectes negatius perquè tots els agents econòmics veurien revaloritzats els seus actius i ingressos en la mateixa proporció. En tot cas, les tensions inflacionistes haurien d'aparèixer amb la plena ocupació i si s'arriba a aquest punt s'hauria de plantejar l'eliminació de la mesura (finançament amb impressió de diners).
2) Una mala assignació dels recursos. Si els governs es poden finançar indefinidament amb la impressió de diners, els polítics poden fomentar obres innecessàries, buscar clientelismes o incrementar la corrupció. Només aquelles economies que assignin bé els recursos oferiran un millor benestar a les persones. En aquest sentit les institucions europees podrien posar condicions per finançar els estats que en el cas europeu haurien de rebre un finançament equitatiu.
3) Les reticències mentals. Canviar a una economia indexada suposa canviar de mentalitat, acceptar que ens protegirem de la inflació amb la indexació i que estem disposats a tolerar uns nivells d'inflació més elevats encara que no necessàriament hagi de ser sempre així. De fet la indexació no ha de suposar l'abandonament de l'objectiu de la moderació de preus.
Crec que el principal cost és per als creditors i per als hipotecats si tenen productes financers no indexats a la inflació i crec que comporta un risc per al sistema ja que pot causar greus problemes en el mercat immobiliari a causa de l'efecte inclinació i en el bancari per la seva exposició a l'immobiliari i el deute públic. A més a més comportaria un augment de la prima de risc a causa de l'increment de la incertesa sobre la inflació futura. Entre les dificultats cal destacar el com aconseguir un increment de la demanda i de la inflació quan els tipus d'interès ja estan pròxims a 0 i la expansió quantitativa no està aconseguint que els diners flueixin a les empreses i llars. A més a més els governs estan arribant al límit de les seves possibilitats d'endeutament amb les seves actuals polítiques, augmentant les primes de risc i generant incertesa amb les seves retallades de despesa.
Per tant veig força inconvenients per a la mesura si continuem amb els actuals productes financers. Ara bé, si tinguéssim l'economia indexada a la inflació llavors molts d'aquests problemes desapareixerien. En primer lloc l'increment de la inflació no perjudicaria ni als pensionistes, ni als treballadors més enllà del gap temporal de l'actualització. No incrementaria les quotes hipotecàries per sobre de la inflació i per tant mantindria la proporció de quota hipotecaria sobre ingressos de les famílies sense perjudicar la morositat ni al preu dels immobles. Els creditors no sortirien perjudicats per un increment de la inflació perquè els seus actius es revaloritzarien en la mateixa proporció i el sistema bancari tampoc.
Però hi ha un punt més important i controvertit. En una economia indexada, el banc central podria finançar al govern amb la impressió de diners i el govern podria gastar sense endeutar-se ni incrementar els imposts. Tot això comporta uns riscos si és fa de manera habitual però podria ajudar-nos a sortir de la recessió. Els avantatges d'aquest model són clars:
1) La prima de risc desapareixeria perquè no té sentit que un bo del govern tingui prima de risc si el banc central està disposat a finançar-lo imprimint diners. Si disminueix la prima de risc disminueixen els costos de finançament i per tant els de producció, disminuint per tant les tensions inflacionistes.
2) Si el govern es pot finançar amb la impressió de diners podria també reduir els impostos com l'IVA i reduir les pressions inflacionistes fomentant el consum privat.
3) El govern podria augmentar la despesa pública, disminuint l'atur, augmentant els beneficis de les empreses i augmentant la confiança en el sistema, que simultàniament facilitaria que el crèdit fluís a empreses i famílies. A més a més podria fer-ho de manera indefinida (un altre debat és si cal que ho faci) i per tant seria creïble la seva capacitat de mantenir la despesa.
Quins són els principals problemes?
1) La inflació, tot i que ja hem vist que a curt termini la mesura podria fins i tot ajudar a reduir-la. Encara que pugés la inflació, el fet que l'economia estigui indexada a la inflació evitaria els seus efectes negatius perquè tots els agents econòmics veurien revaloritzats els seus actius i ingressos en la mateixa proporció. En tot cas, les tensions inflacionistes haurien d'aparèixer amb la plena ocupació i si s'arriba a aquest punt s'hauria de plantejar l'eliminació de la mesura (finançament amb impressió de diners).
2) Una mala assignació dels recursos. Si els governs es poden finançar indefinidament amb la impressió de diners, els polítics poden fomentar obres innecessàries, buscar clientelismes o incrementar la corrupció. Només aquelles economies que assignin bé els recursos oferiran un millor benestar a les persones. En aquest sentit les institucions europees podrien posar condicions per finançar els estats que en el cas europeu haurien de rebre un finançament equitatiu.
3) Les reticències mentals. Canviar a una economia indexada suposa canviar de mentalitat, acceptar que ens protegirem de la inflació amb la indexació i que estem disposats a tolerar uns nivells d'inflació més elevats encara que no necessàriament hagi de ser sempre així. De fet la indexació no ha de suposar l'abandonament de l'objectiu de la moderació de preus.
RSS Feed
