Un dels grans problemes econòmics actuals és aconseguir que el crèdit a famílies i empreses torni a fluir. En un primer moment els polítics van creure que això es podria assolir fent que la banca recuperés uns bons ratis de capital i liquiditat però aquesta mesura, tot i que necessària, no és suficient. Cal que les famílies i empreses també siguin solvents i disposin de liquiditat. És a dir, cal que els treballadors puguin tenir feina i que les empreses tinguin beneficis. Si això no es compleix, per molt solvents que siguin els bancs i per molta liquiditat de la que disposin, no els hi concediran préstecs.
Com aconseguir que els treballadors tinguin feina i les empreses beneficis? Incrementant la demanda agregada i en un moment de crisi qui té tots els recursos per a poder estimular la demanda és el govern. Aquest té bàsicament tres opcions:
1) La via fiscal. El seu impacte és més aviat escàs, ja que si el govern augmenta els imposts caurà la demanda privada i si els baixa (sense endeutar-se) caurà la demanda pública.
2) La via de l’endeutament. Té capacitat per a aconseguir l’objectiu desitjat, però té dos inconvenients: 1) el sector públic acapara el crèdit que volem que vagi al sector privat (efecte crowding out) i provoca un augment de tipus per als agents privats 2) no és sostenible (tret que s’utilitzi per a realitzar inversions productives) i per tant els bancs poden tenir dubtes de que les feines dels treballadors i els beneficis de les empreses perdurin en el temps.
3) La via de la impressió de diners. Té capacitat per a aconseguir l’objectiu desitjat, és sostenible en el temps i no treu capacitat de demanda o inversió als agents privats però té un inconvenient: pot generar inflació. Aquest problema el podem mitigar considerablement indexant els contractes a la inflació.
Per tant, cal indexar els contractes a la inflació i estimular la demanda econòmica finançant els governs amb la impressió de diners. Aquest estímul permetrà que els treballadors obtinguin feines i les empreses beneficis sempre que facilitem la creació d’empreses i la competència. Com que els governs poden sostenir indefinidament aquesta mesura, els bancs creuran que tant els treballadors com les empreses tindran suficients recursos per a retornar els crèdits que demanin i d’aquesta manera tornarà a fluir el crèdit. La mesura pot generar inflació però com que els contractes estaran indexats a la inflació no perjudicarà ni a deutors ni a creditors. A mesura que el crèdit torni a fluir i l’atur es redueixi, els governs s’hauran de plantejar la retirada dels estímuls per a no generar únicament inflació.
Com aconseguir que els treballadors tinguin feina i les empreses beneficis? Incrementant la demanda agregada i en un moment de crisi qui té tots els recursos per a poder estimular la demanda és el govern. Aquest té bàsicament tres opcions:
1) La via fiscal. El seu impacte és més aviat escàs, ja que si el govern augmenta els imposts caurà la demanda privada i si els baixa (sense endeutar-se) caurà la demanda pública.
2) La via de l’endeutament. Té capacitat per a aconseguir l’objectiu desitjat, però té dos inconvenients: 1) el sector públic acapara el crèdit que volem que vagi al sector privat (efecte crowding out) i provoca un augment de tipus per als agents privats 2) no és sostenible (tret que s’utilitzi per a realitzar inversions productives) i per tant els bancs poden tenir dubtes de que les feines dels treballadors i els beneficis de les empreses perdurin en el temps.
3) La via de la impressió de diners. Té capacitat per a aconseguir l’objectiu desitjat, és sostenible en el temps i no treu capacitat de demanda o inversió als agents privats però té un inconvenient: pot generar inflació. Aquest problema el podem mitigar considerablement indexant els contractes a la inflació.
Per tant, cal indexar els contractes a la inflació i estimular la demanda econòmica finançant els governs amb la impressió de diners. Aquest estímul permetrà que els treballadors obtinguin feines i les empreses beneficis sempre que facilitem la creació d’empreses i la competència. Com que els governs poden sostenir indefinidament aquesta mesura, els bancs creuran que tant els treballadors com les empreses tindran suficients recursos per a retornar els crèdits que demanin i d’aquesta manera tornarà a fluir el crèdit. La mesura pot generar inflació però com que els contractes estaran indexats a la inflació no perjudicarà ni a deutors ni a creditors. A mesura que el crèdit torni a fluir i l’atur es redueixi, els governs s’hauran de plantejar la retirada dels estímuls per a no generar únicament inflació.
RSS Feed
