Un dels punts cabdals per a sortir de la crisi és realitzar una bona anàlisi de la situació i entendre quin tipus de crisi tenim al davant, ja que les receptes per a cadascuna d’elles varien. Una de les classificacions de les recessions més estesa és la que les divideix entre crisis d’oferta i de demanda.
Les crisis d’oferta es produeixen quan la causa de la disminució de la producció de béns i serveis prové de la capacitat productiva. Aquesta situació es pot produir per diverses causes, com per exemple:
- Una disminució de la quantitat de factors de producció (treball, capital, terra), ja sigui perquè una catàstrofe natural els destrueixi, perquè els treballadors emigrin o bé perquè s’esgoti una matèria primera, com el petroli.
- Una disminució de la productivitat, ja sigui perquè es perdin coneixements (treballadors menys qualificats) o capacitat organitzativa. En aquest cas es produiran menys béns i serveis tot i tenir la mateixa quantitat de factors de producció.
- Una disminució de la competència, que permeti a les empreses reduir la producció i així obtenir beneficis oligopolístics o monopolístics.
Les crisis de demanda es produeixen quan el flux de recursos monetaris que entren a la empreses disminueix. Aquesta situació es pot produir per diverses causes com per exemple:
- Disminució de la demanda a causa d'una oferta inadequada. Si l’oferta no s’adequa als canvis constants de la demanda, els clients deixaran de comprar els béns i serveis produïts, les empreses tindran pèrdues i plegaran. Aquest tipus de crisi es pot gairebé considerar com un híbrid d’oferta i demanda.
- Pèrdua de capacitat de demanda. La demanda disminueix perquè els agents privats i/o públics no disposen de suficient cash-flow o recursos monetaris per a continuar demandant la mateixa quantitat de béns i serveis, per exemple, perquè els bancs redueixen la concessió de préstecs als agents econòmics.
Què hem de fer per a evitar una recessió econòmica?
Vist quines són les principals causes de les crisis d’oferta i de demanda cal que complim amb un conjunt de condicions per tal d’evitar una recessió econòmica:
Per a evitar una crisi d'oferta:
- Cal evitar una població activa decreixent.
- Cal disposar d'infraestructures resistents a deterioraments imprevistos com per exemple catàstrofes naturals.
- Cal gestionar els recursos naturals de manera sostenible.
- Cal fomentar la formació i la innovació per a que la productivitat no decreixi i es pugui fer front a l’esgotament o escassetat de recursos.
- Cal estimular la competència i evitar situacions monopolístiques o oligopolístiques.
Per a evitar una crisi de demanda:
- Cal facilitar la creació d'empreses, fomentar la formació i disposar d’un mercat laboral sense rigideses per a que l'oferta es pugui adequar a la demanda.
- Cal mantenir la demanda agregada amb la utilització, per exemple, d'estabilitzadors econòmics com els subsidis d’atur, que miren d'evitar que l’acomiadament d’uns treballadors comporti que aquests redueixin la demanda mentre busquen una nova feina.
Quines situacions s'han produït i quines condicions s’han incomplert?
L’inici de la crisi sembla tenir més elements propis d'una crisi d’oferta. L’increment del preu de les matèries primeres com el petroli, els metalls o els cereals (en nivells màxims a partir de 2006) ens assenyalen la manca d’una gestió sostenible dels recursos o la falta d’innovació per a trobar productes substitutius com els principals responsables de la situació. Aquesta situació inicial però, va desembocar en una gran crisi de demanda. La inflació va comportar una crisi immobiliària i aquesta una crisi bancària amb una forta reducció de la concessió de crèdits al sector privat que va causar la caiguda de la demanda agregada. En algunes economies, com l'espanyola, molt centrades en el sector de la construcció residencial, aquesta causa ha coincidit amb la necessitat d’un canvi de l’estructura productiva, ja que aquesta es va quedar obsoleta al caure la demanda de vivenda.
Què cal fer? Proposta
El que entenem per crisi (altes tasses d’atur, manca de beneficis empresarials, manca de crèdit...) ve produït fonamentalment per incomplir la condició de mantenir la demanda agregada. Aquesta és una condició necessària però no suficient per a evitar una recessió. És a dir, res ens garanteix que no es produirà una crisi si es compleix, ja que hi pot haver altres causes però podem estar segurs que patirem una recessió si no es compleix. El problema és que el model econòmic/financer actual no permet incrementar i sostenir la demanda agregada sense incrementar el risc de crear desequilibris en el mercat financer i en el conjunt de l’economia, ja sigui perquè augmenta el risc de fallida si s'incrementa excessivament l'endeutament públic o perquè augmenta la inflació perjudicant a diversos agents econòmics si s'imprimeixen diners. Per a evitar aquests desequilibris es proposa el que entenem per austeritat, que agreuja el problema de la caiguda de demanda agregada i per tant perpetua la crisi.
En canvi, una economia indexada, tal com ja he exposat i aniré detallant en posteriors posts, permet sostenir i incrementar la demanda agregada sense causar grans desequilibris, ja que la impressió de diners garanteix que es podrà finançar i incrementar de manera sostinguda la demanda agregada mentre la indexació dels contractes a la inflació ens permet minimitzar els efectes negatius d’un possible increment de la inflació. Un cop estabilitzada la demanda agregada, requisit tan necessari per a que flueixi el crèdit com una bona capitalització de la banca, cal gestionar un increment gradual de la demanda, fomentar la formació dels treballadors i facilitar la tasca als emprenedors per a que creïn empreses, innovin i generin llocs de treball.
Les crisis d’oferta es produeixen quan la causa de la disminució de la producció de béns i serveis prové de la capacitat productiva. Aquesta situació es pot produir per diverses causes, com per exemple:
- Una disminució de la quantitat de factors de producció (treball, capital, terra), ja sigui perquè una catàstrofe natural els destrueixi, perquè els treballadors emigrin o bé perquè s’esgoti una matèria primera, com el petroli.
- Una disminució de la productivitat, ja sigui perquè es perdin coneixements (treballadors menys qualificats) o capacitat organitzativa. En aquest cas es produiran menys béns i serveis tot i tenir la mateixa quantitat de factors de producció.
- Una disminució de la competència, que permeti a les empreses reduir la producció i així obtenir beneficis oligopolístics o monopolístics.
Les crisis de demanda es produeixen quan el flux de recursos monetaris que entren a la empreses disminueix. Aquesta situació es pot produir per diverses causes com per exemple:
- Disminució de la demanda a causa d'una oferta inadequada. Si l’oferta no s’adequa als canvis constants de la demanda, els clients deixaran de comprar els béns i serveis produïts, les empreses tindran pèrdues i plegaran. Aquest tipus de crisi es pot gairebé considerar com un híbrid d’oferta i demanda.
- Pèrdua de capacitat de demanda. La demanda disminueix perquè els agents privats i/o públics no disposen de suficient cash-flow o recursos monetaris per a continuar demandant la mateixa quantitat de béns i serveis, per exemple, perquè els bancs redueixen la concessió de préstecs als agents econòmics.
Què hem de fer per a evitar una recessió econòmica?
Vist quines són les principals causes de les crisis d’oferta i de demanda cal que complim amb un conjunt de condicions per tal d’evitar una recessió econòmica:
Per a evitar una crisi d'oferta:
- Cal evitar una població activa decreixent.
- Cal disposar d'infraestructures resistents a deterioraments imprevistos com per exemple catàstrofes naturals.
- Cal gestionar els recursos naturals de manera sostenible.
- Cal fomentar la formació i la innovació per a que la productivitat no decreixi i es pugui fer front a l’esgotament o escassetat de recursos.
- Cal estimular la competència i evitar situacions monopolístiques o oligopolístiques.
Per a evitar una crisi de demanda:
- Cal facilitar la creació d'empreses, fomentar la formació i disposar d’un mercat laboral sense rigideses per a que l'oferta es pugui adequar a la demanda.
- Cal mantenir la demanda agregada amb la utilització, per exemple, d'estabilitzadors econòmics com els subsidis d’atur, que miren d'evitar que l’acomiadament d’uns treballadors comporti que aquests redueixin la demanda mentre busquen una nova feina.
Quines situacions s'han produït i quines condicions s’han incomplert?
L’inici de la crisi sembla tenir més elements propis d'una crisi d’oferta. L’increment del preu de les matèries primeres com el petroli, els metalls o els cereals (en nivells màxims a partir de 2006) ens assenyalen la manca d’una gestió sostenible dels recursos o la falta d’innovació per a trobar productes substitutius com els principals responsables de la situació. Aquesta situació inicial però, va desembocar en una gran crisi de demanda. La inflació va comportar una crisi immobiliària i aquesta una crisi bancària amb una forta reducció de la concessió de crèdits al sector privat que va causar la caiguda de la demanda agregada. En algunes economies, com l'espanyola, molt centrades en el sector de la construcció residencial, aquesta causa ha coincidit amb la necessitat d’un canvi de l’estructura productiva, ja que aquesta es va quedar obsoleta al caure la demanda de vivenda.
Què cal fer? Proposta
El que entenem per crisi (altes tasses d’atur, manca de beneficis empresarials, manca de crèdit...) ve produït fonamentalment per incomplir la condició de mantenir la demanda agregada. Aquesta és una condició necessària però no suficient per a evitar una recessió. És a dir, res ens garanteix que no es produirà una crisi si es compleix, ja que hi pot haver altres causes però podem estar segurs que patirem una recessió si no es compleix. El problema és que el model econòmic/financer actual no permet incrementar i sostenir la demanda agregada sense incrementar el risc de crear desequilibris en el mercat financer i en el conjunt de l’economia, ja sigui perquè augmenta el risc de fallida si s'incrementa excessivament l'endeutament públic o perquè augmenta la inflació perjudicant a diversos agents econòmics si s'imprimeixen diners. Per a evitar aquests desequilibris es proposa el que entenem per austeritat, que agreuja el problema de la caiguda de demanda agregada i per tant perpetua la crisi.
En canvi, una economia indexada, tal com ja he exposat i aniré detallant en posteriors posts, permet sostenir i incrementar la demanda agregada sense causar grans desequilibris, ja que la impressió de diners garanteix que es podrà finançar i incrementar de manera sostinguda la demanda agregada mentre la indexació dels contractes a la inflació ens permet minimitzar els efectes negatius d’un possible increment de la inflació. Un cop estabilitzada la demanda agregada, requisit tan necessari per a que flueixi el crèdit com una bona capitalització de la banca, cal gestionar un increment gradual de la demanda, fomentar la formació dels treballadors i facilitar la tasca als emprenedors per a que creïn empreses, innovin i generin llocs de treball.
RSS Feed
