La indexació dels contractes a la inflació proporciona diversos avantatges com la capacitat per a immunitzar als agents econòmics respecte a les fluctuacions de la inflació. Però no tot són avantatges, també hi ha inconvenients o dificultats en la seva implementació i gestió. Un dels inconvenients d'indexar els contractes a la inflació és el problema d'utilitzar índexs i la seva fiabilitat. És un tema ampli que reduirem aquí a dues qüestions: Responen realment els índexs de preus al consum a la inflació real? Són creïbles? Deixaré de moment de banda qüestions sobre la idoneïtat de diferents índexs o qüestions tècniques sobre l'obtenció de dades o metodologies.
Respecte a la primera qüestió, el fet més controvertit és probablement el referent a la diferència entre la inflació publicada i la percebuda constatable en la crítica popular: "amb l'euro, la inflació ha augmentat un 30% però el cafè o la barra de pa s'han més que doblat". Aquesta diferència s'ha vist accentuada en els darrers anys degut als canvis metodològics a l'hora d'incorporar en els índexs temes com les variacions temporals. Per a elaborar un índex de preus hauríem de comparar dos cistells de compra exactament iguals però aquest fet resulta impossible a la pràctica perquè la gent canviem de preferències (no comprem les mateixes coses que compràvem fa 10 anys enrere) i per la millora tecnològica (els cotxes d'avui no són com els de fa 10 anys enrere). Per tant, necessitem fer les modificacions que ens permetin homogeneïtzar les comparacions. Així, per exemple, l'índex ha de reflectir el fet de que un portàtil de fa 10 anys o els disquets FDD ni tant sols els trobem en el mercat actualment, tot i que trobem substitutius millors i més barats. Tot i les crítiques i les dificultats, existeix un consens força ampli entre els experts (estadístics i economistes) al voltant dels mètodes per a elaborar els índexs, encara que hi ha divergències (sempre n'hi haurà) i que aquests consensos es continuaran modificant en el futur ja que l'elaboració dels índexs comporta una dificultat objectiva.
El tema de la fiabilitat, en el sentit de que no es produeixi un frau en la publicació de les dades, és un tema que depèn de l'organisme que les faciliti. Òbviament, si aquest no aconsegueix que els mercats i la societat es mostrin disposats a acceptar-les, l'economia indexada no tindrà viabilitat. Un dels principals problemes és que els organismes que faciliten les dades són públics i que els governs, que acostumen a estar endeutats o han assumit compromisos de revaloritzar sous o pensions d'acord amb la inflació, poden tenir incentius a distorsionar a la baixa aquest índex. Ara bé, un dels avantatges (inconvenient si s'en fa un mal ús) d'una economia indexada és que el govern pot obtenir finançament amb la impressió de diners (sense endeutar-se ni augmentar els imposts) i això tant sols ho pot fer, sense causar grans desequilibris, en una economia indexada. Per tant, el govern pot acabar tenint un incentiu més gran a oferir unes dades fiables que no pas el contrari, ja que els guanys que obté si el sistema prospera són més elevats.
Més enllà d'aquestes disquisicions teòriques, hi ha un fet que resulta decisiu: els índexs de preus al consum semblen respondre de manera raonable a les necessitats de la societat i l'economia, ja que els mercats i les societats de les economies desenvolupades accepten les dades publicades. Els estalviadors, prestadors, prestataris, treballadors, empresaris, pensionistes, governs... utilitzen els índexs per a les negociacions sobre revaloritzacions de sous, pensions o l'establiment d'interessos... i encara més determinant, el mercat de bons indexats a la inflació avança en les principals economies desenvolupades (Regne Unit, Suècia, els EUA, França...). Si els índexs no fossin creïbles els inversors no els comprarien.
Cal admetre però, que en una economia indexada aquest tema resulta clau i per tant caldria promoure la independència dels organismes responsables de la seva publicació, la transparència de les seves dades i fonts i la possibilitat de contrastar-les amb índexs calculats per altres organismes independents. Si això no fos suficient es podrien estudiar altres alternatives que permetin que el mercat decideixi quina li sembla més fiable o que li assigni un risc.
En definitiva, utilitzar índexs suposa una dificultat tècnica objectiva i un risc que es pot minimitzar però que difícilment es podrà eradicar completament. La qüestió és doncs la de sempre en economia: Els beneficis superen els costs i riscs? i sobre aquest punt en concret, el mercat, de moment, ha respost afirmativament.
Respecte a la primera qüestió, el fet més controvertit és probablement el referent a la diferència entre la inflació publicada i la percebuda constatable en la crítica popular: "amb l'euro, la inflació ha augmentat un 30% però el cafè o la barra de pa s'han més que doblat". Aquesta diferència s'ha vist accentuada en els darrers anys degut als canvis metodològics a l'hora d'incorporar en els índexs temes com les variacions temporals. Per a elaborar un índex de preus hauríem de comparar dos cistells de compra exactament iguals però aquest fet resulta impossible a la pràctica perquè la gent canviem de preferències (no comprem les mateixes coses que compràvem fa 10 anys enrere) i per la millora tecnològica (els cotxes d'avui no són com els de fa 10 anys enrere). Per tant, necessitem fer les modificacions que ens permetin homogeneïtzar les comparacions. Així, per exemple, l'índex ha de reflectir el fet de que un portàtil de fa 10 anys o els disquets FDD ni tant sols els trobem en el mercat actualment, tot i que trobem substitutius millors i més barats. Tot i les crítiques i les dificultats, existeix un consens força ampli entre els experts (estadístics i economistes) al voltant dels mètodes per a elaborar els índexs, encara que hi ha divergències (sempre n'hi haurà) i que aquests consensos es continuaran modificant en el futur ja que l'elaboració dels índexs comporta una dificultat objectiva.
El tema de la fiabilitat, en el sentit de que no es produeixi un frau en la publicació de les dades, és un tema que depèn de l'organisme que les faciliti. Òbviament, si aquest no aconsegueix que els mercats i la societat es mostrin disposats a acceptar-les, l'economia indexada no tindrà viabilitat. Un dels principals problemes és que els organismes que faciliten les dades són públics i que els governs, que acostumen a estar endeutats o han assumit compromisos de revaloritzar sous o pensions d'acord amb la inflació, poden tenir incentius a distorsionar a la baixa aquest índex. Ara bé, un dels avantatges (inconvenient si s'en fa un mal ús) d'una economia indexada és que el govern pot obtenir finançament amb la impressió de diners (sense endeutar-se ni augmentar els imposts) i això tant sols ho pot fer, sense causar grans desequilibris, en una economia indexada. Per tant, el govern pot acabar tenint un incentiu més gran a oferir unes dades fiables que no pas el contrari, ja que els guanys que obté si el sistema prospera són més elevats.
Més enllà d'aquestes disquisicions teòriques, hi ha un fet que resulta decisiu: els índexs de preus al consum semblen respondre de manera raonable a les necessitats de la societat i l'economia, ja que els mercats i les societats de les economies desenvolupades accepten les dades publicades. Els estalviadors, prestadors, prestataris, treballadors, empresaris, pensionistes, governs... utilitzen els índexs per a les negociacions sobre revaloritzacions de sous, pensions o l'establiment d'interessos... i encara més determinant, el mercat de bons indexats a la inflació avança en les principals economies desenvolupades (Regne Unit, Suècia, els EUA, França...). Si els índexs no fossin creïbles els inversors no els comprarien.
Cal admetre però, que en una economia indexada aquest tema resulta clau i per tant caldria promoure la independència dels organismes responsables de la seva publicació, la transparència de les seves dades i fonts i la possibilitat de contrastar-les amb índexs calculats per altres organismes independents. Si això no fos suficient es podrien estudiar altres alternatives que permetin que el mercat decideixi quina li sembla més fiable o que li assigni un risc.
En definitiva, utilitzar índexs suposa una dificultat tècnica objectiva i un risc que es pot minimitzar però que difícilment es podrà eradicar completament. La qüestió és doncs la de sempre en economia: Els beneficis superen els costs i riscs? i sobre aquest punt en concret, el mercat, de moment, ha respost afirmativament.
RSS Feed
