Promoure les hipoteques a tipus d'interès real i indexades a la inflació per als nous contractes i facilitar el canvi per als antics comporta nombrosos avantatges per al conjunt de l’economia. En el post anterior ja vaig indicar que els principals avantatges per als hipotecats de les hipoteques a tipus d’interès real i indexades a la inflació respecte a les hipoteques nominals (les habituals avui en dia) eren: 1. Quotes hipotecàries inicials més baixes per la mateixa quantitat de préstec, 2. Més quantitat de préstec per una mateixa quota hipotecària inicial i 3. Quotes més estables (constants en termes reals). Aquests beneficis per als hipotecats suposen també uns beneficis per al conjunt de l’economia:
Les quotes inicials reduïdes comportarien
1. Reducció de la morositat i els desnonaments, ja que les quotes més baixes facilitaria als hipotecats poder pagar les quotes hipotecàries.
2. Augment del consum per part de les famílies ja hipotecades, ja que haurien de dedicar menys percentatge dels seus ingressos a pagar la quota hipotecària i per tant disposarien de més recursos per a consumir.
El fet de rebre més préstec per una mateixa quota hipotecària inicial pot acabar suposant un increment dels preus immobiliaris. Si així i tot aquests no augmentessin, aleshores
3. Augment del consum per part dels futurs hipotecats, ja que aquests pagarien quotes inicials més baixes i per tant disposarien de més diners per a consumir.
Si augmenten els preus, aleshores l’efecte 3 no es produiria però a canvi:
4. Augment del patrimoni de les famílies, ja que la vivenda és el seu principal actiu. D’aquesta manera augmentaria la seva solvència i tindrien més facilitat per a poder accedir a nous crèdits, renovar o renegociar els que ja tenen i augmentar la inversió.
5. Reducció de les pèrdues per als hipotecats que no poden fer front al pagament de la hipoteca. Aquells hipotecats que tot i la reducció de la quota no la poguessin pagar, podrien vendre el seu immoble sense tanta pèrdua (o fins i tot sense ella), ja que els preus haurien augmentat.
6. Augment del consum gràcies a l’efecte riquesa. Tot i que és un efecte discutit per alguns economistes, altres indiquen que l’increment de la riquesa comporta un augment del consum.
7. Augment de la concessió de préstecs a famílies i empreses, ja que tant el valor dels actius dels bancs com de les famílies i empreses hauria augmentat i per tant l’augment de la solvència d’uns i altres facilitaria el retorn del crèdit.
L’estabilitat de les quotes hipotecàries comportaria
8. Estabilitat econòmica. Aquesta no és una mestura temporal sinó estructural i per tant un cop implementada no comportaria canvis posteriors. Això suposa un benefici respecte a algunes de les decisions que es prenen avui en dia per a estimular l’economia i estabilitzar els mercats financer i immobiliari. Per exemple, la decisió de la Fed de recuperar el mercat immobiliari a base de fer baixar artificialment els tipus d’interès comporta un risc de cara al futur quan l’economia es recuperi i calgui augmentar els tipus d’interès.
Finalment tots aquests avantatges es produirien
9. Sense cost per al contribuent. El canvi d’un sistema d'hipoteques nominals a un sistema basat en les indexades a la inflació no hauria de suposar cap cost per al contribuent, ja que tant sols es tracta de racionalitzar el pagament de les quotes hipotecàries. El govern hauria de facilitar que aquest canvi fos el menys costós possible per als hipotecats i els bancs.
Les quotes inicials reduïdes comportarien
1. Reducció de la morositat i els desnonaments, ja que les quotes més baixes facilitaria als hipotecats poder pagar les quotes hipotecàries.
2. Augment del consum per part de les famílies ja hipotecades, ja que haurien de dedicar menys percentatge dels seus ingressos a pagar la quota hipotecària i per tant disposarien de més recursos per a consumir.
El fet de rebre més préstec per una mateixa quota hipotecària inicial pot acabar suposant un increment dels preus immobiliaris. Si així i tot aquests no augmentessin, aleshores
3. Augment del consum per part dels futurs hipotecats, ja que aquests pagarien quotes inicials més baixes i per tant disposarien de més diners per a consumir.
Si augmenten els preus, aleshores l’efecte 3 no es produiria però a canvi:
4. Augment del patrimoni de les famílies, ja que la vivenda és el seu principal actiu. D’aquesta manera augmentaria la seva solvència i tindrien més facilitat per a poder accedir a nous crèdits, renovar o renegociar els que ja tenen i augmentar la inversió.
5. Reducció de les pèrdues per als hipotecats que no poden fer front al pagament de la hipoteca. Aquells hipotecats que tot i la reducció de la quota no la poguessin pagar, podrien vendre el seu immoble sense tanta pèrdua (o fins i tot sense ella), ja que els preus haurien augmentat.
6. Augment del consum gràcies a l’efecte riquesa. Tot i que és un efecte discutit per alguns economistes, altres indiquen que l’increment de la riquesa comporta un augment del consum.
7. Augment de la concessió de préstecs a famílies i empreses, ja que tant el valor dels actius dels bancs com de les famílies i empreses hauria augmentat i per tant l’augment de la solvència d’uns i altres facilitaria el retorn del crèdit.
L’estabilitat de les quotes hipotecàries comportaria
8. Estabilitat econòmica. Aquesta no és una mestura temporal sinó estructural i per tant un cop implementada no comportaria canvis posteriors. Això suposa un benefici respecte a algunes de les decisions que es prenen avui en dia per a estimular l’economia i estabilitzar els mercats financer i immobiliari. Per exemple, la decisió de la Fed de recuperar el mercat immobiliari a base de fer baixar artificialment els tipus d’interès comporta un risc de cara al futur quan l’economia es recuperi i calgui augmentar els tipus d’interès.
Finalment tots aquests avantatges es produirien
9. Sense cost per al contribuent. El canvi d’un sistema d'hipoteques nominals a un sistema basat en les indexades a la inflació no hauria de suposar cap cost per al contribuent, ja que tant sols es tracta de racionalitzar el pagament de les quotes hipotecàries. El govern hauria de facilitar que aquest canvi fos el menys costós possible per als hipotecats i els bancs.