De tant en tant llegeixo algun economista afirmant frases del tipus “Les nostres economies varen créixer a base deute” com si fos un gran mal, la base d’un creixement insostenible i enganyós i l’origen dels nostres mals actuals.
Els agents econòmics tenim preferències temporals. Podem preferir gastar els nostres diners avui, fet que anomenem consum, o guardar-los per al futur, fet que anomenem estalvi. Quan el sistema funciona correctament, i gràcies al sistema bancari, aquest estalvi es converteix majoritàriament en una inversió i, si aquells que inverteixen no són els qui han estalviat, en un deute, ja que el banc cedeix els diners estalviats a algun agent econòmic que vol gastar en el present i que s’endeuta per a invertir. Per tant, afirmar que hem crescut a base de deute significa que hem crescut a base d’inversions (carreteres, habitatges, hospitals, escoles, maquinaria, software, R+D...). Aquest és precisament un dels objectius principals de qualsevol sistema econòmic modern: poder destinar els recursos que no dediquem a la producció de béns de consum a la inversió, fet que ens permet tenir una economia més productiva, un major creixement econòmic i més benestar.
Podem objectar que hem invertit malament (excés d'habitatge, infraestructures ruïnoses...) però aquest és un problema d’assignació de recursos no del fet d’endeutar-se. També podem criticar un mal ús del deute. A partir de l’esclat de la crisi molts governs s’han endeutat per a mantenir la despesa corrent enlloc d’utilitzar el deute per a invertir. Així doncs, la mala assignació de recursos o un mal ús del deute són els problemes que hem de corregir i no el creixement realitzat a base d’inversions/endeutament. De fet, si volem creixement, d'això es tracta.
Els agents econòmics tenim preferències temporals. Podem preferir gastar els nostres diners avui, fet que anomenem consum, o guardar-los per al futur, fet que anomenem estalvi. Quan el sistema funciona correctament, i gràcies al sistema bancari, aquest estalvi es converteix majoritàriament en una inversió i, si aquells que inverteixen no són els qui han estalviat, en un deute, ja que el banc cedeix els diners estalviats a algun agent econòmic que vol gastar en el present i que s’endeuta per a invertir. Per tant, afirmar que hem crescut a base de deute significa que hem crescut a base d’inversions (carreteres, habitatges, hospitals, escoles, maquinaria, software, R+D...). Aquest és precisament un dels objectius principals de qualsevol sistema econòmic modern: poder destinar els recursos que no dediquem a la producció de béns de consum a la inversió, fet que ens permet tenir una economia més productiva, un major creixement econòmic i més benestar.
Podem objectar que hem invertit malament (excés d'habitatge, infraestructures ruïnoses...) però aquest és un problema d’assignació de recursos no del fet d’endeutar-se. També podem criticar un mal ús del deute. A partir de l’esclat de la crisi molts governs s’han endeutat per a mantenir la despesa corrent enlloc d’utilitzar el deute per a invertir. Així doncs, la mala assignació de recursos o un mal ús del deute són els problemes que hem de corregir i no el creixement realitzat a base d’inversions/endeutament. De fet, si volem creixement, d'això es tracta.
RSS Feed
