Fa temps va córrer amb força la idea de que el Govern dels EUA encunyés una moneda de platí d’un bilió de dòlars per a obtenir finançament de la Reserva Federal i poder mantenir el seu nivell de despesa, evitant sobrepassar el límit d’endeutament que li imposava el Congrés. El Govern i el Tresor van descartar aquesta opció però, hauria estat encertada?
Els defensors de la mesura van subratllar que evitaria que augmentés el deute i dèficit públics, permetria mantenir i/o augmentar la despesa pública, disminuiria l’atur, augmentarien els beneficis empresarials i evitaria la recessió econòmica que provocaria la reducció de despesa. Els crítics amb aquesta opció van considerar que la mesura potser podria tenir aquests efectes a curt termini però que de seguida comportaria inflació, augment dels tipus d'interès, devaluació de la moneda, pèrdua de la confiança i del valor del deute i per tant dificultats per a obtenir nou finançament... El problema era saber si la inflació augmentaria significativament o no i el cert és que no ho podem saber per endavant. Així doncs, davant la incertesa, el govern nord-americà va optar encertadament per la prudència i va renunciar a l'encunyació.
Però si per un moment poguéssim imaginar una economia en la que tots els contractes estiguessin indexats a la inflació, respondríem igual? Si la inflació no augmentés, tindríem tots els beneficis que defensen els que la volen encunyar. I si augmentés? Com que tots els contractes es trobarien indexats a la inflació, els salaris augmentarien tant com ho fes la inflació i per tant seria neutra per a les famílies. L’augment de tipus d’interès també seria neutre per als prestataris perquè les quotes dels préstecs indexats augmentarien en la mateixa proporció que la inflació. Teòricament la devaluació de la moneda seria igual a la diferència d’inflació respecte a les monedes estrangeres i per tant l’efecte seria neutre, i si el deute estigués indexat augmentaria de valor tant com la inflació i per tant els inversors no veurien reduït el valor seus estalvis.
Així doncs, tindríem tots els avantatges de l’encunyació de la moneda i cap dels seus inconvenients. D’aquesta manera la decisió fóra un altra: caldria imprimir la moneda.
Els defensors de la mesura van subratllar que evitaria que augmentés el deute i dèficit públics, permetria mantenir i/o augmentar la despesa pública, disminuiria l’atur, augmentarien els beneficis empresarials i evitaria la recessió econòmica que provocaria la reducció de despesa. Els crítics amb aquesta opció van considerar que la mesura potser podria tenir aquests efectes a curt termini però que de seguida comportaria inflació, augment dels tipus d'interès, devaluació de la moneda, pèrdua de la confiança i del valor del deute i per tant dificultats per a obtenir nou finançament... El problema era saber si la inflació augmentaria significativament o no i el cert és que no ho podem saber per endavant. Així doncs, davant la incertesa, el govern nord-americà va optar encertadament per la prudència i va renunciar a l'encunyació.
Però si per un moment poguéssim imaginar una economia en la que tots els contractes estiguessin indexats a la inflació, respondríem igual? Si la inflació no augmentés, tindríem tots els beneficis que defensen els que la volen encunyar. I si augmentés? Com que tots els contractes es trobarien indexats a la inflació, els salaris augmentarien tant com ho fes la inflació i per tant seria neutra per a les famílies. L’augment de tipus d’interès també seria neutre per als prestataris perquè les quotes dels préstecs indexats augmentarien en la mateixa proporció que la inflació. Teòricament la devaluació de la moneda seria igual a la diferència d’inflació respecte a les monedes estrangeres i per tant l’efecte seria neutre, i si el deute estigués indexat augmentaria de valor tant com la inflació i per tant els inversors no veurien reduït el valor seus estalvis.
Així doncs, tindríem tots els avantatges de l’encunyació de la moneda i cap dels seus inconvenients. D’aquesta manera la decisió fóra un altra: caldria imprimir la moneda.