Encoratjats segurament per una situació econòmica desesperada i per la manca d’efectes negatius d’una política monetària poc convencional per part de la Reserva Federal nord-americana, el nou govern japonès sembla disposat a anar un pas més enllà i adoptar unes mesures que augmentin la inflació i reactivin l’economia. Si el Japó té èxit en la seva tasca suposarà un gran canvi en la política econòmica i es lloarà la determinació dels seus polítics i economistes. Ara bé, si fracassa, les repercussions seran molt negatives per a tota l'economia mundial. Perdut per perdut, el govern japonès sembla que hagi optat pel : O caixa o faixa!
És encertada la decisió del Japó? El temps ho dirà però el que si és segur és que és arriscada i més en un sistema que és summament fràgil enfront dels increments de la inflació. Aquestes mesures són heterodoxes d’acord amb el paradigma actual, però a diferència de les nord-americanes, que ja tindran els seus problemes de gestió quan l’economia es recuperi definitivament, aquestes semblen encaminades a provocar aquests problemes de gestió immediatament. Si el Japó aconsegueix el seu objectiu, la inflació augmenta al 2% d’una manera consistent i l’economia es recupera, encara que sigui lleugerament, haurà d’assumir el risc d’un augment dels tipus d’interès. Suposant que aquests augmentin un 2%, els riscs que hauran de gestionar les autoritats japoneses són considerables:
1) Risc d’un dèficit públic insostenible. El dèficit públic del Japó augmentaria al voltant d’un 4,5% tant sols per l’augment dels tipus d’interès. Si a aquest dèficit, li afegim el que ja té, al voltant d’un 9%, i el que generaran les mesures de reactivació econòmica, ens en podem anar a un dèficit públic superior al 15% del PIB vs un creixement nominal del PIB del 4%.
2) Risc d’una crisi de divises. La combinació d’un dèficit públic insostenible i una política monetària expansiva poden comportar la pèrdua de credibilitat del Yen, amb greus turbulències en el mercat de divises (la famosa guerra de divises) i conseqüències imprevisibles.
3) Risc d’una crisi immobiliària. Els japonesos que vulguin comprar una vivenda podrien rebrien entre un 10% i un 20% menys de quantitat en préstec, ja que l’augment de tipus d’interès suposa quotes hipotecàries més elevades i per tant menys quantitat de préstec inicial. La concessió de préstecs menys quantiosos comporta pressions baixistes sobre els preus dels immobles. A més a més l’augment de tipus d’interès comportaria quotes hipotecàries més elevades en les hipoteques a tipus variable i per tant un augment de la morositat.
4) Risc d’una crisi bancària i financera. Els bancs, fons d’inversió i de pensions poden patir pèrdues milionàries. El deute públic japonès en mans d’aquests inversors pot perdre al voltant d’un 10% de valor en promig. Si tenim en compte que el deute públic ronda el 220% del PIB, vol dir que els bancs i inversors hauran de suportar pèrdues d’un 22% del PIB japonès. El sector bancari hauria de suportar part d'aquestes pèrdues i les pèrdues potencials provinents de la crisi en el sector immobiliari.
Que aquests riscs existeixin no vol dir que s’hagin de materialitzar. Molt probablement les tensions sorgiran abans d’arribar a aquest escenari i el govern i el Banc del Japó gestionaran la situació i modificaran algunes de les seves intencions inicials, de fet ja ho han fet. Així i tot, vistes a priori, les intencions actuals del govern japonès suposen un gran risc per a l’estabilitat econòmica mundial.
És encertada la decisió del Japó? El temps ho dirà però el que si és segur és que és arriscada i més en un sistema que és summament fràgil enfront dels increments de la inflació. Aquestes mesures són heterodoxes d’acord amb el paradigma actual, però a diferència de les nord-americanes, que ja tindran els seus problemes de gestió quan l’economia es recuperi definitivament, aquestes semblen encaminades a provocar aquests problemes de gestió immediatament. Si el Japó aconsegueix el seu objectiu, la inflació augmenta al 2% d’una manera consistent i l’economia es recupera, encara que sigui lleugerament, haurà d’assumir el risc d’un augment dels tipus d’interès. Suposant que aquests augmentin un 2%, els riscs que hauran de gestionar les autoritats japoneses són considerables:
1) Risc d’un dèficit públic insostenible. El dèficit públic del Japó augmentaria al voltant d’un 4,5% tant sols per l’augment dels tipus d’interès. Si a aquest dèficit, li afegim el que ja té, al voltant d’un 9%, i el que generaran les mesures de reactivació econòmica, ens en podem anar a un dèficit públic superior al 15% del PIB vs un creixement nominal del PIB del 4%.
2) Risc d’una crisi de divises. La combinació d’un dèficit públic insostenible i una política monetària expansiva poden comportar la pèrdua de credibilitat del Yen, amb greus turbulències en el mercat de divises (la famosa guerra de divises) i conseqüències imprevisibles.
3) Risc d’una crisi immobiliària. Els japonesos que vulguin comprar una vivenda podrien rebrien entre un 10% i un 20% menys de quantitat en préstec, ja que l’augment de tipus d’interès suposa quotes hipotecàries més elevades i per tant menys quantitat de préstec inicial. La concessió de préstecs menys quantiosos comporta pressions baixistes sobre els preus dels immobles. A més a més l’augment de tipus d’interès comportaria quotes hipotecàries més elevades en les hipoteques a tipus variable i per tant un augment de la morositat.
4) Risc d’una crisi bancària i financera. Els bancs, fons d’inversió i de pensions poden patir pèrdues milionàries. El deute públic japonès en mans d’aquests inversors pot perdre al voltant d’un 10% de valor en promig. Si tenim en compte que el deute públic ronda el 220% del PIB, vol dir que els bancs i inversors hauran de suportar pèrdues d’un 22% del PIB japonès. El sector bancari hauria de suportar part d'aquestes pèrdues i les pèrdues potencials provinents de la crisi en el sector immobiliari.
Que aquests riscs existeixin no vol dir que s’hagin de materialitzar. Molt probablement les tensions sorgiran abans d’arribar a aquest escenari i el govern i el Banc del Japó gestionaran la situació i modificaran algunes de les seves intencions inicials, de fet ja ho han fet. Així i tot, vistes a priori, les intencions actuals del govern japonès suposen un gran risc per a l’estabilitat econòmica mundial.
RSS Feed
