En el gràfic anterior observem l'evolució en els EUA entre 1965 i 2011 de:
1) Períodes en els que hi ha hagut increments d’inflació (franges verdes)
2) Períodes en els que s’han produït recessions en el sector immobiliari (franges vermelles)
3) Períodes en els que s’han produït recessions econòmiques (franges grises)
És un gràfic que malauradament no distingeix intensitats, però així i tot podem veure un patró que es repeteix força vegades.
Increment de la inflació → Crisi immobiliària → Crisi econòmica
Les franges verdes es troben més a l’esquerra que les vermelles (ens indica que es produeixen abans en el temps) i aquestes més a l’esquerra que les grises.
Aquest patró tant sols no es compleix dues vegades:
1) 1967. Es produeix un increment de la inflació i una crisi immobiliària però no una recessió econòmica. Així i tot es va produir un descens pronunciat del ritme de creixement econòmic que va passar del 9% el 1965 al 2% el 1967.
2) 2001. La inflació va créixer lleugerament, es va produir una molt lleugera recessió econòmica i l’activitat en el sector immobiliari no va caure però es va estancar.
Veient aquest gràfic no resulta estrany que els economistes tinguin tanta por a la inflació i que després dels repetits episodis que es varen produir entre 1969 i 1982, s'optés per un canvi de model que tingués per objectiu aconseguir inflacions moderades. Així i tot, la crisi actual ens hauria de fer qüestionar si no ha arribat l'hora de canviar-lo.
1) Períodes en els que hi ha hagut increments d’inflació (franges verdes)
2) Períodes en els que s’han produït recessions en el sector immobiliari (franges vermelles)
3) Períodes en els que s’han produït recessions econòmiques (franges grises)
És un gràfic que malauradament no distingeix intensitats, però així i tot podem veure un patró que es repeteix força vegades.
Increment de la inflació → Crisi immobiliària → Crisi econòmica
Les franges verdes es troben més a l’esquerra que les vermelles (ens indica que es produeixen abans en el temps) i aquestes més a l’esquerra que les grises.
Aquest patró tant sols no es compleix dues vegades:
1) 1967. Es produeix un increment de la inflació i una crisi immobiliària però no una recessió econòmica. Així i tot es va produir un descens pronunciat del ritme de creixement econòmic que va passar del 9% el 1965 al 2% el 1967.
2) 2001. La inflació va créixer lleugerament, es va produir una molt lleugera recessió econòmica i l’activitat en el sector immobiliari no va caure però es va estancar.
Veient aquest gràfic no resulta estrany que els economistes tinguin tanta por a la inflació i que després dels repetits episodis que es varen produir entre 1969 i 1982, s'optés per un canvi de model que tingués per objectiu aconseguir inflacions moderades. Així i tot, la crisi actual ens hauria de fer qüestionar si no ha arribat l'hora de canviar-lo.
RSS Feed
