En els propers 3 posts intentaré explicar perquè es produeix repetidament el procés
Increment d’inflació → crisi immobiliària → crisi econòmica (veure post)
En els dos primers posts d'aquesta sèrie (aquest i el següent) explicaré dues qüestions teòriques sobre els tipus d’interès i la política monetària que permetran veure millor en el tercer post com l'economia entra en un dilema quan augmenta la inflació i tendeix gairebé irremissiblement cap a la recessió. Una situació que ja es va produir en els anys 1970s i que el canvi de política monetària a partir dels 80s no ha pogut evitar.
Aquest post tracta d'una qüestió senzilla però important: com els tipus d'interès ens ajuden a mantenir l'equilibri econòmic. La resposta simplificada és que ho fan gràcies a que quan augmenta voluntàriament l'estalvi, ceteris paribus, els tipus d'interès tendeixen a disminuir per a que la caiguda del consum es vegi compensada per un increment de la demanda de crèdit i de la inversió. De manera similar, quan l'estalvi voluntari cau, ceteris paribus, tendeixen a augmentar.
En aquest post ho analitzo gràficament i de manera simplificada tenint en compte els fluxos de caixa. Tot i que molts models macro-economètrics els tenen en compte, també és cert que alguns, com el FRB/US utilitzat per la Reserva Federal, els ignoren en processos importants com les equacions sobre la inversió residencial. Suposo un model ideal en el que no hi hagi rigideses, l’oferta pugui satisfer immediatament la demanda i continuo sense tenir en compte els Agents exteriors. Els Agents (famílies, empreses i govern) poden escollir entre consumir (i obtenir una utilitat immediata) o estalviar/invertir (i obtenir una utilitat diferida en el temps). Els tipus d’interès ens ajuden a determinar les preferències en aquest sentit i mantenir l’equilibri econòmic.
Així doncs, si partim d’una situació d’equilibri inicial i es produeix un canvi en les preferències temporals dels Agents, els tipus d’interès es modificaran per a restablir l’equilibri. Per exemple:
1) Situació inicial en equilibri: Renda 1000 € – Estalvi 300 € – Finançament 300 € – Consum 700 € – Inversió 300 €. PIB = 100 unitats
Increment d’inflació → crisi immobiliària → crisi econòmica (veure post)
En els dos primers posts d'aquesta sèrie (aquest i el següent) explicaré dues qüestions teòriques sobre els tipus d’interès i la política monetària que permetran veure millor en el tercer post com l'economia entra en un dilema quan augmenta la inflació i tendeix gairebé irremissiblement cap a la recessió. Una situació que ja es va produir en els anys 1970s i que el canvi de política monetària a partir dels 80s no ha pogut evitar.
Aquest post tracta d'una qüestió senzilla però important: com els tipus d'interès ens ajuden a mantenir l'equilibri econòmic. La resposta simplificada és que ho fan gràcies a que quan augmenta voluntàriament l'estalvi, ceteris paribus, els tipus d'interès tendeixen a disminuir per a que la caiguda del consum es vegi compensada per un increment de la demanda de crèdit i de la inversió. De manera similar, quan l'estalvi voluntari cau, ceteris paribus, tendeixen a augmentar.
En aquest post ho analitzo gràficament i de manera simplificada tenint en compte els fluxos de caixa. Tot i que molts models macro-economètrics els tenen en compte, també és cert que alguns, com el FRB/US utilitzat per la Reserva Federal, els ignoren en processos importants com les equacions sobre la inversió residencial. Suposo un model ideal en el que no hi hagi rigideses, l’oferta pugui satisfer immediatament la demanda i continuo sense tenir en compte els Agents exteriors. Els Agents (famílies, empreses i govern) poden escollir entre consumir (i obtenir una utilitat immediata) o estalviar/invertir (i obtenir una utilitat diferida en el temps). Els tipus d’interès ens ajuden a determinar les preferències en aquest sentit i mantenir l’equilibri econòmic.
Així doncs, si partim d’una situació d’equilibri inicial i es produeix un canvi en les preferències temporals dels Agents, els tipus d’interès es modificaran per a restablir l’equilibri. Per exemple:
1) Situació inicial en equilibri: Renda 1000 € – Estalvi 300 € – Finançament 300 € – Consum 700 € – Inversió 300 €. PIB = 100 unitats
a) Si augmenta l’estalvi
2) Si els Agents augmenten voluntàriament l’Estalvi a 350€, el Consum disminuirà a 650€, ja que Renda → Consum + Estalvi.
2) Si els Agents augmenten voluntàriament l’Estalvi a 350€, el Consum disminuirà a 650€, ja que Renda → Consum + Estalvi.
3) Si el Finançament i la Inversió és mantinguessin constants (300€) es produiria una recessió, ja que la Demanda (Consum + Inversió) (950€) seria inferior a la Renda (1000€) que hi havia.
4) Si l’economia funciona correctament, els tipus d’interès disminuiran i conseqüentment la propensió a l’estalvi disminuirà i augmentarà la demanda de crèdit. Els tipus d’interès es reduiran fins que l’Estalvi i el Finançament es tornin a igualar i d’aquesta manera es restablirà l’equilibri. Per exemple a: Estalvi 325€ – Consum 675€ – Finançament 325€ - Inversió 325€
b) Si es redueix l’estalvi
2) Si els Agents disminueixen l’Estalvi voluntàriament a 250€, augmentaran el Consum a 750€, ja que Renda → Consum + Estalvi.
2) Si els Agents disminueixen l’Estalvi voluntàriament a 250€, augmentaran el Consum a 750€, ja que Renda → Consum + Estalvi.
3) Si el Finançament i la Inversió (300€) es mantinguessin constants es produiria inflació, ja que hauria augmentat la demanda monetària (Consum + Inversió) (1050€) sense que hagués augmentat la producció de béns i serveis (100 unitats).
4) Per a aconseguir que l’economia torni a l’equilibri, els tipus d’interès augmentaran i conseqüentment la propensió a l’estalvi augmentarà i la demanda de crèdit disminuirà. Els tipus d’interès augmentaran fins que l’Estalvi i el Finançament es tornin a igualar. Per exemple Estalvi 275€ – Consum 725€ – Finançament 275€ - Inversió 275€
Més enllà d'observar el mecanisme de com els tipus en ajuden a equilibrar l'economia i prendre decisions sobre les preferències temporals, hi ha un punt que vull destacar de cara al tercer post d'aquesta sèrie: des d'un punt de vista dels fluxos de caixa, si l’Estalvi augmenta per sobre del Finançament, els tipus d’interès haurien de tendir a la baixa, mentre que si l’Estalvi es redueix per sota del Finançament, els tipus d’interès haurien de tendir a l’alça.
RSS Feed
