Un dels principals objectius d’aquest blog és analitzar els beneficis i inconvenients d’indexar a la inflació els principals contractes econòmics. La utilització de gràfics pot ser molt útil en aquest objectiu, i és així que he anat publicant alguns posts utilitzant un model gràfic per a explicar qüestions bàsiques, que espero que permetin posteriorment una millor comprensió de l’anàlisi d'una economia indexada. En aquest post pretenc visualitzar com serien les recessions.
El gràfic 1 mostra el PIB, on les línies verdes mostren la quantitat de béns i serveis que produeix l’economia. En aquest model, el número verd que es troba al costat de les línies verdes indica la quantitat de béns i serveis produïts.
El gràfic 1 mostra el PIB, on les línies verdes mostren la quantitat de béns i serveis que produeix l’economia. En aquest model, el número verd que es troba al costat de les línies verdes indica la quantitat de béns i serveis produïts.
| Gràfic 1  |
El gràfic 2 indica que es produeix una crisi o recessió econòmica quan disminueix la quantitat expressada en verd, ja que aquesta indica la quantitat de béns i serveis que produeix l’economia. En aquest cas la producció de béns i serveis disminueix de 100 a 95.
| Gràfic 2  |
Per a exposar els tipus de recessions econòmiques utilitzaré un exemple molt simplificat en el que no tindré en compte el sector exterior. Suposem que l’economia parteix d’una situació d’equilibri i disposa de:
1) 100 unitats de producció (treball, capital, terra) (línea groga). Per a facilitar l’explicació suposarem que són treballadors tot i que en realitat indiquen factors de producció. Aquests poden produir
2) 200 unitats de producte (béns i serveis) (línies verdes). Per a facilitar-ho suposarem que són camises tot i que en realitat indiquen béns i serveis.
3) La demanda és de 1000 unitats monetàries o euros (línies vermelles).
Partint d’aquests supòsits, tenim:
1) el preu de les camises és 5€ (1000€/200 camises)
2) el salari és 10€ (1000€/100 treballadors), ja que els ingressos es distribueixen entre els factors de producció.
3) la productivitat és 2, ja que cada treballador produeix 2 unitats (200 camises/100 treballadors).
Crisi d’oferta
1. Disminueix la quantitat de factors de producció. (Gràfic 3) Si, ceteris paribus, disminueix la quantitat de factors de producció, treballadors disponibles en el nostre exemple, de 100 a 95 (pas 2/3 del gràfic 3), també disminuirà la quantitat de camises produïdes (pas 3/3), ja que els treballadors produeixen 2 camises per cap i ara tant sols disposem de 95 treballadors. 190 camises (95 treballadors x 2camises per treballador) enlloc de 200 (100 x 2).
1) 100 unitats de producció (treball, capital, terra) (línea groga). Per a facilitar l’explicació suposarem que són treballadors tot i que en realitat indiquen factors de producció. Aquests poden produir
2) 200 unitats de producte (béns i serveis) (línies verdes). Per a facilitar-ho suposarem que són camises tot i que en realitat indiquen béns i serveis.
3) La demanda és de 1000 unitats monetàries o euros (línies vermelles).
Partint d’aquests supòsits, tenim:
1) el preu de les camises és 5€ (1000€/200 camises)
2) el salari és 10€ (1000€/100 treballadors), ja que els ingressos es distribueixen entre els factors de producció.
3) la productivitat és 2, ja que cada treballador produeix 2 unitats (200 camises/100 treballadors).
Crisi d’oferta
1. Disminueix la quantitat de factors de producció. (Gràfic 3) Si, ceteris paribus, disminueix la quantitat de factors de producció, treballadors disponibles en el nostre exemple, de 100 a 95 (pas 2/3 del gràfic 3), també disminuirà la quantitat de camises produïdes (pas 3/3), ja que els treballadors produeixen 2 camises per cap i ara tant sols disposem de 95 treballadors. 190 camises (95 treballadors x 2camises per treballador) enlloc de 200 (100 x 2).
| Gràfic 3  |
2. Disminueix la productivitat. (Gràfic 4). Si disminueix la productivitat de 2 a 1,9, ceteris paribus, tot i que es manté el nombre de treballadors, aquests produeixen menys i per tant la producció disminueix (pas 2/2). 190 camises (1,9 camises per treballador x 100 treballadors) enlloc de 200 (2 x 100).
| Gràfic 4  |
Crisi de demanda
3. Disminueix la demanda. (Gràfic 5). Si disminueix la demanda monetària de 1000€ a 950€ (pas 2/5), ceteris paribus, les empreses tant sols vendran 190 camises a 5€ (190 x 5 = 950€). Es veuran obligades a adaptar la producció a la nova demanda, 190 camises enlloc de 200 (pas 3/5) i a reduir el nombre de treballadors que utilitzaven fins ara (pas 4/5), ja que com que el cost de cada treballador és 10€ i si tant sols tenen 950€ d’ingressos, tant sols poden pagar 95 treballadors (950€/10€ per treballador) enlloc de 100. Com que ara els treballadors i les empreses disposen de menys ingressos pot ser que tornin a disminuir la demanda (pas 5/5), iniciant un nou cicle de reducció de la demanda.
3. Disminueix la demanda. (Gràfic 5). Si disminueix la demanda monetària de 1000€ a 950€ (pas 2/5), ceteris paribus, les empreses tant sols vendran 190 camises a 5€ (190 x 5 = 950€). Es veuran obligades a adaptar la producció a la nova demanda, 190 camises enlloc de 200 (pas 3/5) i a reduir el nombre de treballadors que utilitzaven fins ara (pas 4/5), ja que com que el cost de cada treballador és 10€ i si tant sols tenen 950€ d’ingressos, tant sols poden pagar 95 treballadors (950€/10€ per treballador) enlloc de 100. Com que ara els treballadors i les empreses disposen de menys ingressos pot ser que tornin a disminuir la demanda (pas 5/5), iniciant un nou cicle de reducció de la demanda.
| Gràfic 5  |
RSS Feed
