Continuant amb el model presentat dies enrere i sense tenir en compte encara els Mercats o Agents exteriors analitzem la relació de l’economia productiva amb la financera. Els agents econòmics decideixen sobre les seves preferències de béns i serveis, qüestió que es resol en el sistema productiu i també sobre les preferències temporals, que es resol en el sistema financer. Aquestes dos sistemes es relacionen entre si fonamentalment a través de la relació entre els Agents (Famílies, empreses i govern) i el Sistema Bancari (Banc central i banca).
Els ingressos que els Agents obtenen de la Producció a canvi dels factors de producció (treball, capital, terra), és a dir la Renda, els destinen fonamentalment a: 1) el Consum, la part que dediquen directament a la Demanda de bens i serveis fungibles com el menjar o la roba, 2) A l’Estalvi , la part que envien al Sistema Bancari ja sigui perquè guarden uns diners per al futur o bé perquè han de retornar crèdits.
Ara bé, els Agents també obtenen recursos monetaris provinents del Sector Bancari, ja sigui perquè recuperen antics estalvis o perquè obtenen nous crèdits. Anomenaré a aquest flux Finançament. Si l'economia funciona correctament, els Agents dediquen els recursos del Finançament a la Inversió, és a dir, a l’adquisició d’actius o béns d’inversió. D’aquesta manera, la demanda dels Agents queda formada pel Consum i la Inversió i que en aquesta versió simplificada en la que no tenim en compte els Agents exteriors ni diferenciem entre demanda privada i pública considerarem que correspon a la Demanda Agregada.
Per a que l’economia estigui en equilibri cal que:
Renda = Producte Interior Brut (PIB) = Consum + Inversió
El Consum és la part de la Renda que els Agents dediquen directament a la Demanda Agregada i per tant no ens pot ocasionar problemes per a complir amb aquesta exigència. En canvi si que es poden produir diferències entre l’Estalvi i el Finançament perquè pot ser que per exemple els bancs no concedeixin préstecs. Per tant, per a que l’economia estigui en equilibri cal que el Finançament (és a dir la Inversió) sigui igual a l’Estalvi.
Per a que l’economia estigui en equilibri cal que:
Renda = Producte Interior Brut (PIB) = Consum + Inversió
El Consum és la part de la Renda que els Agents dediquen directament a la Demanda Agregada i per tant no ens pot ocasionar problemes per a complir amb aquesta exigència. En canvi si que es poden produir diferències entre l’Estalvi i el Finançament perquè pot ser que per exemple els bancs no concedeixin préstecs. Per tant, per a que l’economia estigui en equilibri cal que el Finançament (és a dir la Inversió) sigui igual a l’Estalvi.
El flux monetari que va del Sector Bancari als Agents i que he anomenat Finançament és un dels menys compresos de l’economia i un dels més fonamentals per a comprendre les crisis. Per a que aquest canal funcioni correctament cal que es compleixin bàsicament tres condicions:
1) Que la banca disposi de la solvència i liquiditat suficients, ja que si no, no concedirà préstecs.
2) Que els Agents disposin de solvència i de la capacitat per a generar liquiditat si no, no aconseguiran els crèdits.
3) Que els tipus d'interès responguin a la realitat econòmica. Si no, es produirà un excés o una escassetat de demanda de crèdit.
La gestió de la crisi
Tenint en compte el model, observem que és precisament el canal del Finançament (la concessió de finançament del Sistema Bancari als Agents) el que ens causa més problemes en aquesta crisi, tot i que no és l'única causa. En propers posts analitzaré com s'han produït diferents crisis i les diferents respostes que s'hi han donat. Així i tot en una primera anàlisi de les respostes dels responsables polítics sobre aquesta qüestió podem afirmar el següent:
1. Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta crisi és que les dues primeres condicions que hem indicat que calen per a que el canal de Finançament funcioni adequadament són necessàries però no suficients individualment. Les autoritats han procurat que la banca disposés de liquiditat i han fomentat que estigués ben capitalitzada, una condició necessària però no suficient. Per a que el crèdit flueixi, cal que també es compleixi la segona condició, és a dir que els Agents (famílies, empreses i governs) tinguin solvència i capacitat de generar liquiditat. Aquesta condició ha estat desatesa pel sistema, de manera que el crèdit no ha fluït i els esforços realitzats per a estabilitzar el sector bancari han resultat estèrils per al conjunt de l’economia.
2. La concentració d'empreses en el sector bancari que s'ha produït és una mala notícia perquè fomenta una situació oligopolística que pot acabar encarint els interessos, restringint el crèdit i fomentant una mala assignació de recursos. Va en contra de la tercera condició que ens cal per a que el canal funcioni adequadament.
1) Que la banca disposi de la solvència i liquiditat suficients, ja que si no, no concedirà préstecs.
2) Que els Agents disposin de solvència i de la capacitat per a generar liquiditat si no, no aconseguiran els crèdits.
3) Que els tipus d'interès responguin a la realitat econòmica. Si no, es produirà un excés o una escassetat de demanda de crèdit.
La gestió de la crisi
Tenint en compte el model, observem que és precisament el canal del Finançament (la concessió de finançament del Sistema Bancari als Agents) el que ens causa més problemes en aquesta crisi, tot i que no és l'única causa. En propers posts analitzaré com s'han produït diferents crisis i les diferents respostes que s'hi han donat. Així i tot en una primera anàlisi de les respostes dels responsables polítics sobre aquesta qüestió podem afirmar el següent:
1. Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta crisi és que les dues primeres condicions que hem indicat que calen per a que el canal de Finançament funcioni adequadament són necessàries però no suficients individualment. Les autoritats han procurat que la banca disposés de liquiditat i han fomentat que estigués ben capitalitzada, una condició necessària però no suficient. Per a que el crèdit flueixi, cal que també es compleixi la segona condició, és a dir que els Agents (famílies, empreses i governs) tinguin solvència i capacitat de generar liquiditat. Aquesta condició ha estat desatesa pel sistema, de manera que el crèdit no ha fluït i els esforços realitzats per a estabilitzar el sector bancari han resultat estèrils per al conjunt de l’economia.
2. La concentració d'empreses en el sector bancari que s'ha produït és una mala notícia perquè fomenta una situació oligopolística que pot acabar encarint els interessos, restringint el crèdit i fomentant una mala assignació de recursos. Va en contra de la tercera condició que ens cal per a que el canal funcioni adequadament.
RSS Feed
