Quan l'economia es troba en una situació de crisi, els governs es poden plantejar estimular l'economia augmentant la demanda, de manera que les empreses obtinguin més ingressos i aquestes responguin augmentant la producció. Malauradament les empreses també poden respondre augmentant el preu, fent inútil l'estímul o amb una combinació de preu i producció. Per tant una política de demanda es pot acabar transformant en:
1. Creixement econòmic i disminució de l'atur.
2. Creixement econòmic, disminució de l'atur i inflació.
3. Increment de la inflació.
El problema és que (en una economia no indexada) la inflació ocasiona molts problemes, ja que un increment de la inflació perjudica els mercats financers, els sectors immobiliari i bancari i finalment el conjunt de l'economia. Per tant, el resultat d'una política d'estímul pot ser contraproduent si no aconsegueix que tot l'estímul o una part molt significativa del mateix es torni creixement. En canvi, en una economia indexada tots els contractes es troben indexats a la inflació i per tant la inflació és neutra.
Economia no indexada
1) Augmenta la producció. Tot l'esforç de l'estímul es transforma en augment de la producció.
Resultat +5
2) Augmenten la producció i la inflació. L'augment de la producció és positiu però l'augment de la inflació és negatiu. Suposant que tots dos tinguessin el mateix efecte el resultat seria neutre però la incertesa sobre el resultat final també és un factor negatiu.
Resultat -1
3) Augmenta la inflació. No aconseguim que l'estímul econòmic es transformi en creixement i la inflació ocasiona pèrdues, volatilitat i incertesa en els mercats financer i immobiliari i inestabilitat en el bancari i el conjunt de l'economia.
Resultat - 5
Economia indexada
1) Augmenta la producció. Aconseguim que tot l'estímul econòmic es transformi en un augment de la producció.
Resultat +5
2) Augmenten la producció i la inflació. És un bon resultat encara que no haguem aconseguit que tot l'estímul es transformi en un augment de la producció ja que la inflació no té cap efecte negatiu.
Resultat +2
3) Augmenta la inflació. No obtenim cap resultat positiu ja que no hi ha creixement, però tampoc cap de negatiu ja tots els agents econòmics estan immunitzats contra els augments de la inflació i els hi resulta indiferent el nivell d'inflació que hi hagi. Cal plantejar-se abandonar l'estímul.
Resultat 0
1. Creixement econòmic i disminució de l'atur.
2. Creixement econòmic, disminució de l'atur i inflació.
3. Increment de la inflació.
El problema és que (en una economia no indexada) la inflació ocasiona molts problemes, ja que un increment de la inflació perjudica els mercats financers, els sectors immobiliari i bancari i finalment el conjunt de l'economia. Per tant, el resultat d'una política d'estímul pot ser contraproduent si no aconsegueix que tot l'estímul o una part molt significativa del mateix es torni creixement. En canvi, en una economia indexada tots els contractes es troben indexats a la inflació i per tant la inflació és neutra.
Economia no indexada
1) Augmenta la producció. Tot l'esforç de l'estímul es transforma en augment de la producció.
Resultat +5
2) Augmenten la producció i la inflació. L'augment de la producció és positiu però l'augment de la inflació és negatiu. Suposant que tots dos tinguessin el mateix efecte el resultat seria neutre però la incertesa sobre el resultat final també és un factor negatiu.
Resultat -1
3) Augmenta la inflació. No aconseguim que l'estímul econòmic es transformi en creixement i la inflació ocasiona pèrdues, volatilitat i incertesa en els mercats financer i immobiliari i inestabilitat en el bancari i el conjunt de l'economia.
Resultat - 5
Economia indexada
1) Augmenta la producció. Aconseguim que tot l'estímul econòmic es transformi en un augment de la producció.
Resultat +5
2) Augmenten la producció i la inflació. És un bon resultat encara que no haguem aconseguit que tot l'estímul es transformi en un augment de la producció ja que la inflació no té cap efecte negatiu.
Resultat +2
3) Augmenta la inflació. No obtenim cap resultat positiu ja que no hi ha creixement, però tampoc cap de negatiu ja tots els agents econòmics estan immunitzats contra els augments de la inflació i els hi resulta indiferent el nivell d'inflació que hi hagi. Cal plantejar-se abandonar l'estímul.
Resultat 0
Conclusions
Primera. En una situació de crisi en la que ens plantegem realitzar un estímul econòmic, una economia indexada sempre és millor que una economia no indexada tret que estiguem convençuts que tot l'estímul econòmic es transformarà en creixement econòmic (llavors resultarà indiferent).
Segona. En una economia indexada sempre és millor intentar estimular l'economia, ja que en el pitjor dels casos l'estímul serà neutre i ens haurem de plantejar deixar-lo de fer. En canvi en una economia no indexada, la incertesa respecte als resultats negatius de la inflació sempre faran que l'opció de l'estímul econòmic sigui rebutjada a no ser que estiguem convençuts que tot (o una part molt significativa) es transformarà en creixement econòmic.
RSS Feed
