Les causes de les crisis econòmiques i de la manca de desenvolupament econòmic són molt variades i complexes ja que impliquen a un conjunt de factors institucionals, culturals, socials, econòmics... Una proposta per a sortir de la crisi econòmica actual hauria de fer front a tots aquests aspectes i això queda lluny de les possibilitats d'aquest post. Fins i tot pel que fa a les qüestions estrictament econòmiques la llista també és força llarga (productivitat, formació, competitivitat...) i moltes qüestions també queden fóra d'aquesta proposta.
Ara bé, un dels punts fonamentals de la crisi actual és la inestabilitat que es causen mútuament el sistema financer i l'economia productiva. La crisi financera porta a una reducció del crèdit, de la inversió i del consum, aquests a una reducció del treball, els beneficis empresarials i els recursos fiscals. Aquesta situació augmenta la incertesa en el mercat financer i a pèrdues en el sistema bancari que respon reduint el crèdit i reiniciant un cercle viciós que els governs es mostren incapaços de superar. Aquest problema es podria resoldre amb la indexació de l'economia, ja que donaria estabilitat als mercats financers i eines als governs per a estimular l'economia. Els principals passos que caldria fer són:
1. Indexar l'economia a la inflació
No és un procés fàcil perquè afecta a la majoria de contractes a llarg termini però es pot fer si hi ha voluntat política, ja que els elements per a poder-ho tirar endavant hi són. En tot cas caldria:
- Emetre deute públic indexat a la inflació
- Promoure que els nous contractes econòmics (bons, préstecs, hipoteques, lloguers...) s'indexin a la inflació
- Facilitar que els contractes vigents es puguin indexar a la inflació
2. Modificar els estatuts del Banc Central Europeu
La indexació permet que la inflació ja no sigui el seu principal objectiu, ja que els efectes negatius de la seva volatilitat queden coberts per la indexació. D'aquesta manera el BCE (o qualsevol banc central) pot passar a tenir com a principal objectiu el creixement econòmic a llarg termini. Això significa que ha de tenir en compte diverses variables com l'atur, la inflació, el sistema canviari, l'assignació de recursos...a l'hora de prendre les seves decisions.
3. Augmentar la despesa
Un cop realitzats aquests passos, el Banc Central pot finançar els governs amb la impressió de diners de manera que aquests poden augmentar la despesa, disminuir els imposts o bé transferir diners a les famílies per a que augmentin el consum. L'augment de la demanda hauria de permetre la disminució de l'atur i l'augment dels beneficis empresarials en la mesura que hi hagi una crisi de demanda.
La capacitat gairebé il·limitada de despesa per part d'un govern finançat per la impressió de diners, juntament amb l'estabilitat que donaria la indexació al conjunt d'agents econòmics i als mercats financers permetria que la recuperació econòmica no tant sols provingués de l'augment de la demanda sinó també perquè els bancs recuperarien la confiança en la capacitat de les famílies per a obtenir ingressos (augment de l'ocupació) i de les empreses per a obtenir beneficis, de manera que tornés a fluir el crèdit.
4. Gestió
La indexació de l'economia i el finançament públic amb la impressió de diners comporta un conjunt de riscs a curt i llarg termini que cal evitar i gestionar per a que s'aconsegueixi la recuperació econòmica i el creixement a llarg termini.
4.1 Gestió de la inflació
L'augment de la demanda pot comportar un augment del consum i la inversió, facilitant la recuperació econòmica però també pot fer que augmenti la inflació. La indexació protegeix contra la volatilitat però uns nivells alts d'inflació són també negatius per a l'economia. A més a més ens estan indicant que tenim un problema d'oferta i no de demanda i per tant l'augment de la despesa no resol el problema econòmic. Per tant cal mantenir els objectius de moderació i estabilitat de preus a llarg termini però permetent inflacions temporalment més elevades en els moments de crisi econòmica o de transformació de l'estructura productiva.
4.2 Assignació de recursos
El fet que els governs es puguin finançar amb la impressió de diners pot portar a un malbaratament dels recursos i una gran corrupció. Per tant cal promoure la transparència de la despesa pública.
4.3 Competència
Per a que el sistema ens permeti assolir un creixement econòmic a llarg termini, cal afavorir la competència entre les empreses i els estats.
4.4 Informació
El Banc Central ha de portar una política de transparència en totes les seves decisions de política monetària per a donar estabilitat als mercats financers.
Ara bé, un dels punts fonamentals de la crisi actual és la inestabilitat que es causen mútuament el sistema financer i l'economia productiva. La crisi financera porta a una reducció del crèdit, de la inversió i del consum, aquests a una reducció del treball, els beneficis empresarials i els recursos fiscals. Aquesta situació augmenta la incertesa en el mercat financer i a pèrdues en el sistema bancari que respon reduint el crèdit i reiniciant un cercle viciós que els governs es mostren incapaços de superar. Aquest problema es podria resoldre amb la indexació de l'economia, ja que donaria estabilitat als mercats financers i eines als governs per a estimular l'economia. Els principals passos que caldria fer són:
1. Indexar l'economia a la inflació
No és un procés fàcil perquè afecta a la majoria de contractes a llarg termini però es pot fer si hi ha voluntat política, ja que els elements per a poder-ho tirar endavant hi són. En tot cas caldria:
- Emetre deute públic indexat a la inflació
- Promoure que els nous contractes econòmics (bons, préstecs, hipoteques, lloguers...) s'indexin a la inflació
- Facilitar que els contractes vigents es puguin indexar a la inflació
2. Modificar els estatuts del Banc Central Europeu
La indexació permet que la inflació ja no sigui el seu principal objectiu, ja que els efectes negatius de la seva volatilitat queden coberts per la indexació. D'aquesta manera el BCE (o qualsevol banc central) pot passar a tenir com a principal objectiu el creixement econòmic a llarg termini. Això significa que ha de tenir en compte diverses variables com l'atur, la inflació, el sistema canviari, l'assignació de recursos...a l'hora de prendre les seves decisions.
3. Augmentar la despesa
Un cop realitzats aquests passos, el Banc Central pot finançar els governs amb la impressió de diners de manera que aquests poden augmentar la despesa, disminuir els imposts o bé transferir diners a les famílies per a que augmentin el consum. L'augment de la demanda hauria de permetre la disminució de l'atur i l'augment dels beneficis empresarials en la mesura que hi hagi una crisi de demanda.
La capacitat gairebé il·limitada de despesa per part d'un govern finançat per la impressió de diners, juntament amb l'estabilitat que donaria la indexació al conjunt d'agents econòmics i als mercats financers permetria que la recuperació econòmica no tant sols provingués de l'augment de la demanda sinó també perquè els bancs recuperarien la confiança en la capacitat de les famílies per a obtenir ingressos (augment de l'ocupació) i de les empreses per a obtenir beneficis, de manera que tornés a fluir el crèdit.
4. Gestió
La indexació de l'economia i el finançament públic amb la impressió de diners comporta un conjunt de riscs a curt i llarg termini que cal evitar i gestionar per a que s'aconsegueixi la recuperació econòmica i el creixement a llarg termini.
4.1 Gestió de la inflació
L'augment de la demanda pot comportar un augment del consum i la inversió, facilitant la recuperació econòmica però també pot fer que augmenti la inflació. La indexació protegeix contra la volatilitat però uns nivells alts d'inflació són també negatius per a l'economia. A més a més ens estan indicant que tenim un problema d'oferta i no de demanda i per tant l'augment de la despesa no resol el problema econòmic. Per tant cal mantenir els objectius de moderació i estabilitat de preus a llarg termini però permetent inflacions temporalment més elevades en els moments de crisi econòmica o de transformació de l'estructura productiva.
4.2 Assignació de recursos
El fet que els governs es puguin finançar amb la impressió de diners pot portar a un malbaratament dels recursos i una gran corrupció. Per tant cal promoure la transparència de la despesa pública.
4.3 Competència
Per a que el sistema ens permeti assolir un creixement econòmic a llarg termini, cal afavorir la competència entre les empreses i els estats.
4.4 Informació
El Banc Central ha de portar una política de transparència en totes les seves decisions de política monetària per a donar estabilitat als mercats financers.