Existeixen nombroses definicions de tipus d'interès real com per exemple el tipus d'interès (rebut o satisfet) si descomptem la inflació i que reflecteix el cost real del diner. Irving Fisher, un dels grans economistes estudiosos del tema, proposà una equació que duu el seu nom:
(1 + tipus d'interès nominal) = (1+ tipus d'interès real) x (1 + inflació esperada)
tot i que si la inflació i els tipus reals són baixos podem assumir que
tipus d'interès nominal ≈ tipus d'interès real + inflació esperada
Si un prestador pot comprar un cistell de productes que avui val 100€ i enlloc de comprar-lo deixa els diners a un prestatari voldrà:
1) que li satisfacin uns interessos pel risc que corre i pel fet que no en podrà disposar durant un termini de temps (tipus d'interès real)
2) poder continuar comprant el cistell de productes que podia comprar quan va deixar els diners (inflació esperada)
La suma d'aquests dos conceptes és el tipus d'interès nominal i és el que reclamarà al prestatari.
També podem concebre el tipu d'interès real com el tipus d'interès que pagaríem en una economia en la que la inflació fos 0.
(1 + tipus d'interès nominal) = (1+ tipus d'interès real) x (1 + inflació esperada)
tot i que si la inflació i els tipus reals són baixos podem assumir que
tipus d'interès nominal ≈ tipus d'interès real + inflació esperada
Si un prestador pot comprar un cistell de productes que avui val 100€ i enlloc de comprar-lo deixa els diners a un prestatari voldrà:
1) que li satisfacin uns interessos pel risc que corre i pel fet que no en podrà disposar durant un termini de temps (tipus d'interès real)
2) poder continuar comprant el cistell de productes que podia comprar quan va deixar els diners (inflació esperada)
La suma d'aquests dos conceptes és el tipus d'interès nominal i és el que reclamarà al prestatari.
També podem concebre el tipu d'interès real com el tipus d'interès que pagaríem en una economia en la que la inflació fos 0.