La crisi actual va començar amb la mal anomenada crisi subprime dels EUA. Un segment significatiu dels hipotecats tenien hipoteques a tipus variable, d'interessos sols o similars. Quan els tipus d’interès van passar de l'1% el 2003 al 5,25% el 2006, degut a l’increment de les tensions inflacionistes, alguns d’aquests prestataris van ser incapaços de satisfer els pagaments d’unes quotes hipotecaries creixents, iniciant d’aquesta manera la crisi immobiliària, bancària, financera i econòmica. En canvi, els tipus d’interès d'Islàndia van passar del 2,8% el 2003 al 13,25% a finals de 2007, però els preus de l'habitatge van pujar en termes nominals i reals. Per què? La majoria de les hipoteques a Islàndia es troben indexades a la inflació i són independents de les taxes d'interès nominals. Islàndia, però, va experimentar una greu crisi immobiliària i bancària a partir de 2008.
Si analitzem el comportament dels preus de l'habitatge, s'observa que la seva caiguda coincideix amb la caiguda de la corona islandesa, no amb l’augment dels tipus d'interès. Una part significativa de les hipoteques (>10%) i sobretot dels préstecs per a automòbils (>30%) eren en moneda estrangera. Durant el 2008, la corona islandesa es va enfonsar (fins a un 50-60% enfront de l'euro respecte als nivells de 2007) fent que les quotes dels préstecs es doblessin i provocant els impagaments i la fallida dels prestataris amb préstecs en moneda estrangera. Els bancs islandesos van fer fallida i els preus dels habitatges van caure. La caiguda de la corona va provocar un augment de la inflació i dels tipus d’interès fins al voltant del 18%. ¿Us podeu imaginar que passaria en la zona euro si la inflació i els tipus d'interès augmentessin fins el 18%?
El cas islandès ens mostra el gran risc d’endeutar-se en moneda estrangera quan hom es pot endeutar en la pròpia moneda però també que les hipoteques indexades a la inflació protegeixen els mercats d'habitatge de la inflació i de les taxes d'interès nominals, un fet força interessant si tenim en compte que la majoria de recessions econòmiques dels darrers 50 anys en els EUA han començat amb un increment dels tipus d'interès i de la inflació.
Si analitzem el comportament dels preus de l'habitatge, s'observa que la seva caiguda coincideix amb la caiguda de la corona islandesa, no amb l’augment dels tipus d'interès. Una part significativa de les hipoteques (>10%) i sobretot dels préstecs per a automòbils (>30%) eren en moneda estrangera. Durant el 2008, la corona islandesa es va enfonsar (fins a un 50-60% enfront de l'euro respecte als nivells de 2007) fent que les quotes dels préstecs es doblessin i provocant els impagaments i la fallida dels prestataris amb préstecs en moneda estrangera. Els bancs islandesos van fer fallida i els preus dels habitatges van caure. La caiguda de la corona va provocar un augment de la inflació i dels tipus d’interès fins al voltant del 18%. ¿Us podeu imaginar que passaria en la zona euro si la inflació i els tipus d'interès augmentessin fins el 18%?
El cas islandès ens mostra el gran risc d’endeutar-se en moneda estrangera quan hom es pot endeutar en la pròpia moneda però també que les hipoteques indexades a la inflació protegeixen els mercats d'habitatge de la inflació i de les taxes d'interès nominals, un fet força interessant si tenim en compte que la majoria de recessions econòmiques dels darrers 50 anys en els EUA han començat amb un increment dels tipus d'interès i de la inflació.
RSS Feed
