Molts economistes proposen el foment de les exportacions per a sortir de la crisi, però és realment aquesta la solució a la crisi? Teòricament, no.
La setmana passada explicàvem que Alan Greenspan va intentar eludir qualsevol responsabilitat sobre la crisi immobiliària indicant que l’estalvi exterior havia fet baixar els tipus d’interès a llarg termini, que ell no controlava, i que aquests havien estat la principal causa de l’augment dels preus de la vivenda. El seu argument es basa en que un augment del dèficit en la balança per compte corrent comporta un augment de l’entrada de capitals de l’exterior que o bé fan baixar els tipus d’interès i augmentar les inversions o bé fan disminuir l’estalvi intern i augmentar el consum. En els cas dels EUA van succeir ambdós fenomens: una reducció tant dels tipus d’interès com de l’estalvi intern.
Així, en una economia que funcionés idealment, l’augment de les importacions i el dèficit per compte corrent quedaria compensat per un augment de la inversió i/o el consum. Seguint amb aquest raonament, un augment de les exportacions i del superàvit per compte corrent comportaria una disminució de la inversió i/o el consum i, per tant, apostar per les exportacions no hauria de comportar cap benefici per a l’ocupació o la producció.
La setmana passada explicàvem que Alan Greenspan va intentar eludir qualsevol responsabilitat sobre la crisi immobiliària indicant que l’estalvi exterior havia fet baixar els tipus d’interès a llarg termini, que ell no controlava, i que aquests havien estat la principal causa de l’augment dels preus de la vivenda. El seu argument es basa en que un augment del dèficit en la balança per compte corrent comporta un augment de l’entrada de capitals de l’exterior que o bé fan baixar els tipus d’interès i augmentar les inversions o bé fan disminuir l’estalvi intern i augmentar el consum. En els cas dels EUA van succeir ambdós fenomens: una reducció tant dels tipus d’interès com de l’estalvi intern.
Així, en una economia que funcionés idealment, l’augment de les importacions i el dèficit per compte corrent quedaria compensat per un augment de la inversió i/o el consum. Seguint amb aquest raonament, un augment de les exportacions i del superàvit per compte corrent comportaria una disminució de la inversió i/o el consum i, per tant, apostar per les exportacions no hauria de comportar cap benefici per a l’ocupació o la producció.
Ara bé, per a que aquest mecanisme funcioni correctament cal tenir una capacitat productiva que s’adapti immediatament als canvis i sobretot un canal de finançament que funcioni correctament. És a dir, que el sistema bancari doni finançament als agents econòmics (famílies, empreses i governs). El problema que tenim en aquesta crisi és que aquest canal no funciona adequadament i, per tant, els dèficits comercials o per compte corrent no queden compensats per la inversió. Davant la incapacitat dels governs per a solucionar el funcionament del canal de finançament, aquests pensen encertadament que de la mateixa manera que en una situació ideal les inversions o el consum intern substitueixen les importacions, les exportacions poden substituir la manca d’inversió i de consum intern. Així i tot, l’aposta per les exportacions té dos problemes:
Primer, que no soluciona el problema de la manca de concessió de crèdit als agents econòmics, que és el problema principal, tot i que una balança comercial equilibrada pot alleugerir-ne la dificultat i
Segon, que aquesta opció es pot implementar quan les economies que tenen problemes són poques o relativament poc importants però quan la crisi afecta un gran nombre d’elles resulta inviable, ja que no totes poden tenir superàvit per compte corrent a l’hora.
En definitiva, l’aposta per les exportacions és la confirmació de la incapacitat dels governs per a aconseguir que el canal de finançament funcioni correctament. Exigir solvència a la banca i facilitar-li liquiditat és necessari però ja s’ha vist que és insuficient. Per a que el canal de finançament funcioni correctament cal que tant el sistema bancari com els agents econòmics siguin solvents i disposin de liquiditat.
Primer, que no soluciona el problema de la manca de concessió de crèdit als agents econòmics, que és el problema principal, tot i que una balança comercial equilibrada pot alleugerir-ne la dificultat i
Segon, que aquesta opció es pot implementar quan les economies que tenen problemes són poques o relativament poc importants però quan la crisi afecta un gran nombre d’elles resulta inviable, ja que no totes poden tenir superàvit per compte corrent a l’hora.
En definitiva, l’aposta per les exportacions és la confirmació de la incapacitat dels governs per a aconseguir que el canal de finançament funcioni correctament. Exigir solvència a la banca i facilitar-li liquiditat és necessari però ja s’ha vist que és insuficient. Per a que el canal de finançament funcioni correctament cal que tant el sistema bancari com els agents econòmics siguin solvents i disposin de liquiditat.